«El otro lado de la esperanza»

La historia de un refugiado sirio que recrea el absurdo de la realidad entre el dramatismo y la amargura que rodea la tragedia

02 May, 2017
Església de Barcelona

La tragedia de los refugiados debido a la guerra de Siria ha llegado a la «gran pantalla» aportando un punto de vista nuevo en tono de comedia dramática. El director finlandés Aki Kaurismaki ha dirigido esta producción que lleva el título «En el otro lado de la esperanza» y ha sido muy bien recibida por la crítica.

SinopsisLa historia se ubica en Helsinki, donde llega, escondido entre un cargamento de carbón un joven refugiado sirio, sin familia y sin papeles. A pesar de los esfuerzos para conseguir un techo, Khaled se quedará perdido entre las calles de la ciudad sin ningún tipo de ayuda más que miradas y comentarios que le juzgarán por su apariencia sucia y descuidada. La historia hace un punto y aparte cuando el protagonista conoce el Wikhström, el propietario de un bar que le ayudará y le ofrecerá un hogar.Entre el absurdo y la realidadNo es una película que «venda humo», destaca Carlos Boyero de El País, sino que el cineasta finlandés «desprende magia en su cine» y «se nota que tiene algo que contar y sabe cómo hacerlo». La película se ha definido como «cautivadora y cruda», un relato en el que el director consigue encadenar escenas donde se mezcla lo absurdo de algunas situaciones que realmente se viven hoy en día con la melancolía y la amargura que sufren los refugiados. Tal como explica Mn. Peio Sánchez, «veremos el corazón de las personas, la humillación y la búsqueda personal».www.youtube.com/watch?v=D-EjwAdBuxY

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)