La història d'un refugiat sirià que recrea l'absurditat de la realitat entre el dramatisme i l'amargor que envolta la tragèdia
21 Abr, 2017
Església de Barcelona
La tragèdia dels refugiats a causa de la guerra de Síria ha arribat a la «gran pantalla» aportant un punt de vista nou i en to de comèdia dramàtica. El director finlandésAkiKaurismaki ha dirigit aquesta producció que porta el títol «A l’altre costat de l’esperança» i ha estat molt ben rebuda per la crítica.
Sinopsis
La història s’ubica a Helsinki, on arriba, amagat entre tunelades de carbó un jove refugiat sirià, sense família i sense papers. Tot i els esforços per aconseguir un sostre el Khaled es quedarà perdut entre els carrers de la ciutat sense cap tipus d’ajut més que mirades i comentaris que el jutjaran per la seva aparença bruta i descuidada. La història fa un punt i a part quan el protagonista coneix el Wikhström, el propietari d’un bar que l’ajudarà i li oferirà una llar.
Entre l’absurditat i la realitat
No és una pel·lícula que «vengui fum», destaca CarlosBoyero de El País, sinó que el cineasta finlandès desprèn màgia en el seu cinema i es nota que té alguna cosa que explicar i sap com fer-ho. La pel·lícula s’ha definit com a «captivadora i crua», un relat en el qual el director aconsegueix encadenar escenes on es mescla l’absurditat d’algunes situacions que realment es viuen avui dia amb la melancolia i l’amargura que pateixen els refugiats. Tal com explica Mn. Peio Sánchez, «veurem el cor de les persones, la humiliació i la cerca personal».
L'Església de Barcelona se suma aquest diumenge 15 de novembre a la X Jornada Mundial dels Pobres. Aquesta jornada convida les comunitats cristianes a posar la mirada en les persones que viuen…
La 39a Setmana de la Gent de Mar se celebra del 9 al 14 de novembre a Barcelona. Enguany, posa el focus en el benestar de les tripulacions i la convivència entre…
El cardenal Joan Josep Omella ha dit el dia de l’acceptació de la seva renúncia com a arquebisbe de Barcelona que «marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans». En la…
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...