El ISCREB ofrece una ponencia sobre «Joker» a través de la psicología analítica

Esta ponencia se podrá seguir el próximo 2 de abril de 9 a 10.30 h en el aula Magna del Seminario Conciliar de Barcelona

18 Mar, 2022
Església de Barcelona

El Diploma de especialista universitario en mitología y simbología llevará a cabo una ponencia titulada «La broma macabra que acecha al murciélago. Una interpretación arquetípica del «Joker», antítesis de Batman» el próximo 2 de abril de 9 a 10.30 h en el aula Magna del Seminario Conciliar de Barcelona. Se podrá seguir de forma tanto presencial como telemática. «El objeto de estudio en cuestión será el Joker, enemigo por antonomasia del justiciero enmascarado encarnado por Batman. La perspectiva de abordaje tomará como referencia preferentemente las teorías de base psicoanalítica de Carl Gustav Jung desde la psicología analítica», argumentan desde el ISCREB organizador del Diploma y de la conferencia.

La ponencia irá guiada por Iván Sánchez i Daniel Salvador, psicólogos especializados en arte y psicopedagogía, que mostrarán «una panorámica amplia sobre los fundamentos arquetípicos que sustentan la composición de un personaje de ficción extraído de los cómics de superhéroes» aseguran. El objetivo será «indagar los posibles orígenes simbólicos de la iconografía del Joker, se enmarcará un estudio comparado con las representaciones de la locura que se difundieron en la cultura occidental entre los siglos XV-XVII, centrando la atención en los grabados de las “naves de los locos” (Stultifera Navis) que proliferaron en esa época y los significados ocultos que se proyectan en la figura del loco en las cartas del tarot, de raíces medievales» han relatado los organizadores.

Si quiere saber más información sobre esta ponencia o el Diploma de especialista universitario en mitología y simbología contacte a través del correo electrónico: comunicacio@iscreb.org.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)