El cardenal Omella bendice la primera piedra del edificio de ampliación del campus de la UAO CEU

En los próximos meses, se llevarán a cabo los trabajos de preparación para empezar a edificar, lo que sucederá a partir del mes de marzo

02 Dic, 2021
Església de Barcelona

La Universidad Abat Oliba CEU ha celebrado el acto de colocación simbólica de la primera piedra del nuevo edificio que está construyendo en el Campus de Bellesguard.

Esta primera piedra ha recibido la bendición del arzobispo de Barcelona, ​​cardenal Juan José Omella. En la ceremonia también participaron rector de la Universidad Abat Oliba CEU, Rafael Rodríguez-Ponga, el presidente del grupo educativo CEU y gran canciller de la UAO CEU, Alfonso Bullón de Mendoza, y el director general del CEU, Javier Tello. Estaban presentes los rectores de las otras dos universidades CEU: Rosa Visiedo (CEU San Pablo, Madrid) y Vicente Navarro (CEU Cardenal Herrera, Valencia)

Aunque el acto de colocación de la primera piedra se haya realizado hoy, las obras de las nuevas instalaciones llevan meses en marcha. Ya se ha completado el vaciado y se han colocado las pantallas de cimentación necesarias para acoger la estructura del edificio, que tendrá seis niveles (tres bajo tierra y tres a superficie). En los próximos meses, se llevarán a cabo los trabajos de preparación para empezar a edificar, lo que sucederá a partir de marzo.

Se prevé que el nuevo edificio esté en uso a partir del inicio del próximo curso. Entre otros espacios, habrá aulas, salas de trabajo en grupo, áreas de trabajo para personal y profesores y un salón de actos. En total, supone una superficie de algo más de 5.000 metros cuadrados.

La intervención no se limita a construir este nuevo edificio, también comporta una reordenación de los espacios del Campus de Bellesguard. La zona de acceso al recinto será ampliada y éste contará con nuevos espacios ajardinados.

Fuente: Universitat Abat Oliba CEU

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 16,24-28)