El cardenal Omella beneeix la primera pedra de l’edifici d’ampliació del campus de la UAO CEU

n els propers mesos, es duran a terme els treballs de preparació per començar a edificar, cosa que succeirà a partir del mes de març

02 Des, 2021
Església de Barcelona

La Universitat Abat Oliba CEU ha celebrat l’acte de col·locació simbòlica de la primera pedra del nou edifici que està construint al Campus de Bellesguard.

Aquesta primera pedra ha rebut la benedicció de l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Juan José Omella. En la cerimònia també han participat rector de la Universitat Abat Oliba CEU, Rafael Rodríguez-Ponga, el president del grup educatiu CEU i gran canceller de la UAO CEU, Alfonso Bullón de Mendoza, i el director general del CEU, Javier Tello. Hi eren presents els rectors de les altres dues universitats CEU: Rosa Visiedo (CEU San Pablo, Madrid) i Vicente Navarro (CEU Cardenal Herrera, València)

Encara que l’acte de col·locació de la primera pedra s’hagi fet avui, les obres de les noves instal·lacions fa mesos que estan en marxa. Ja s’ha completat el buidatge i s’han col·locat les pantalles de fonamentació necessàries per acollir l’estructura de l’edifici, que tindrà sis nivells (tres sota terra i tres a superfície). En els propers mesos, es duran a terme els treballs de preparació per començar a edificar, cosa que succeirà a partir del mes de març.

Es preveu que el nou edifici estigui en ús a partir de l’inici del proper curs. Entre d’altres espais, hi haurà aules, sales de treball en grup, àrees de treball per a personal i professors i una sala d’actes. En total, suposa una superfície d’una mica més de 5.000 metres quadrats.

La intervenció no es limita a construir aquest nou edifici, també comporta una reordenació dels espais del Campus de Bellesguard. La zona d’accés al recinte serà ampliada i aquest comptarà amb nous espais enjardinats.

Font: Universitat Abat Oliba CEU

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)