Els Sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael

ELS SANTS ARCÀNGELS MIQUEL, GABRIEL I RAFAEL

«Cal saber que el nom "àngel" és nom d'ofici, no de naturalesa. Els àngels tenen cadascun, un nom propi, perquè així el nom mateix designa l'operació que realitzen. Miquel significa "qui com Déu?", Gabriel vol dir: "Força de Déu" i Rafael: "Medicina de Déu"» (St. Gregori el Gran, Homilia 34). Aquest dia és l'aniversari de l'església de sant Miquel de Roma (segle V).

1. Festa dels sants arcàngels Miquel, Gabriel i Rafael. El dia de la dedicació de la basílica de Sant Miquel, a la via Salària, a sis mil·liaris de Roma, se celebren juntament els tres arcàngels, dels quals la Sagrada Escriptura en revela missions singulars i que, servint Déu dia i nit, i contemplant el seu rostre, el glorifiquen sense parar.

2. Sant Eutiqui, bisbe i màrtir. A Perint o Heraclea, de Tràcia (ara Grècia) (~ s. III).

3. Santes màrtirs Rípsimes, Gaiana i companyes. A Valeroctista (Valarsapat), a Armènia (s. IV incert).

4. Sant Fratern, bisbe. A Auxerre, a la Gàl·lia Celta (ara França) (després de 450).

5. Sant Quiríac, anacoreta. De vida molt austera, va viure gairebé noranta anys dins de coves i va ser exemple d’anacoretes i defensor de la veritable fe contra els errors dels origenistes. A Palestina (557).

6. Sepultura de sant Liudwí, bisbe de Trèveris, fundador del monestir de Mettlach i mort a Reims. A Mettlach, a Renània, a les ribes del riu Sarre (~ 717).

7. Sant Adelric o Alaric, prevere i eremita. A l'illa d’Ufnau, del llac de Zuric, entre els helvecis (ara Suïssa) (s. X).

8. Sant Maurici, abat primer del monestir de Langonnet i després del de Camoet, de l’orde Cistercenc, fundat per ell, on va morir en olor de santedat. A la Bretanya Menor (ara França) (1191).

9. Beat Joan de Montmirail. Va deixar la seva professió d’il·lustre cavaller per la d’humil monjo. Al monestir cistercenc de Longpont, a França (1217).

10. Beat Carles de Blois, seglar, home piadós, mans i humil, duc de Bretanya. Malgrat el seu desig d'ingressar a l’orde dels Germans Menors, es va sentir obligat a defensar el principat en contra d'un adversari. Home constant en les desgràcies, va patir llarga presó. Va ser assassinat en una batalla, al costat de l’Aubray. A Vannes, al litoral de la Bretanya Menor (ara França) (1364).

11. Beat Nicolau de Furca Palena, prevere de l’orde de Sant Jeroni, fundador del monestir de Sant Onofre, al turó del Janícul. Va descansar ja centenari en el Senyor. A Roma (1449).

12. Sant Joan de Dukla, prevere de l’orde dels Germans Menors. Va viure una vida oculta i ascètica a la manera dels Observants, amb fervent dedicació pastoral a la cura d'ànimes i foment de la unitat dels cristians. A Lviv, a Polònia (ara Ucraïna) (1484).

13. Passió dels sants Miquel Aozaraza, Guillem Courtet i Vicenç Shiwozuka, preveres de l’orde dels Predicadors, i Llàtzer de Kyoto i Llorenç de Manila Ruiz, pare de família, tots màrtirs. Després d’estar empresonats més d’un any per la seva condició de cristians, van patir el suplici de la creu per ser degollats després. La seva memòria, juntament amb la d’altres companys, es va celebrar ahir. A Nagasaki, Japó (1636).

14. Passió de sant Renat Goupil, màrtir. Metge i cooperador amb sant Isaac Jogues, va ser assassinat a cops de destral per un natiu. A Ossemenon, territori de Canadà (1642).

15. Beat Jaume Mestre Iborra, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. Va vessar la seva sang per Crist durant la persecució religiosa. A Gilet, comarca valenciana de Camp de Morvedre (1936).

16. Beats màrtirs Pau Bori Puig, prevere, i Vicenç Sales Genovés, religiós, de la Companyia de Jesús. Van lliurar el bon combat per Crist. A València (1936).

17. Beat Dari Hernàndez Morató, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. Va oferir la seva ànima a Déu en la persecució religiosa. A Picadero de Paterna (1936).
18. Beat Francesc de Paula Castelló Aleu, màrtir. Condemnat en la persecució religiosa, va fer front a la mort amb ànim afable i gran fortalesa. A Lleida (1936).