Cinema d’Advent ‘Esperant l’Esperança’: «El amor en su lugar»

El crític de cinema espiritual inicia una sèrie de pel·lícules recomanades especialment per aquest temps d'espera litúrgic

03 Des, 2021
Església de Barcelona

Amb motiu de l’inici del temps d’Advent, el Cinema Espiritual de l’Església de Barcelona inicia una sèrie de recomanacions amb el títol “Esperant l’esperança”. Així, durant cada setmana d’advent, el crític de cinema Peio Sánchez, farà una recomanació per aprofundir en aquest  període litúrgic i preparar-se per l’arribada de Nadal. 

Aquesta primera setmana el crític presenta una pel·lícula recent estrenada El amor en su lugar. Es tracta d’una producció espanyola, dirigida pel director Rodrigo Cortes, que narra una història basada en fets reals. La trama s’ubica enmig de la II Guerra Mundial i els fets tenen lloc al gueto de Varsòvia. 

Sinopsis

Gener de 1942, 400.000 jueus de tota Polònia porten més d’un any confinats pels nazis en un estret gueto a la meitat de la ciutat. Fora del mur, la vida continua endavant. A dins, els seus habitants lluiten per sobreviure. Tot i això, l’alt mur de maons no aconsegueix parar la creació d’un grup d’actors jueus que, en una gelada nit hivernal, interpreta una comèdia musical al teatre Fémina. Els espectadors riuen i s’emocionen davant d’una història d’amor, oblidant per un moment la seva situació difícil. Entre bastidors, els actors s’enfronten a un dilema de vida o mort davant la possibilitat de dur a terme una fugida després de la funció.

Esperança davant del drama

La crítica ha rebut la pel·lícula amb molt bona valoració. De fet, va ser una de les nominades en el Festival dels Goya 2021,  com a millor producción y disseny de vestuari. Entre les crítiques, els especialistes destaquen especialment, la combinació de la comèdia i el drama i l’exaltació de l’emoció que arriba a l’espectador. Tal com comenta Mn. Sánchez recorda a la pel·lícula Qué bello es vivir, que combina  un estil musical, amb comedia, drama i romanticisme.

Peio Sánchez, subratlla el missatge com a partir d’un context dramàtic i trist, l’humor pot brindar sempre una sortida i obrir una porta a l ‘esperança.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)