El arzobispo de Rabat protagoniza la primera edición de la Tribuna Joan Carrera presentada en Barcelona

El cardenal Cristóbal López pide que Europa acoja sin distinciones en un acto presentado por el cardenal Omella

28 Mar, 2022
Església de Barcelona

Fotografías: Animaset

El presidente del episcopado del norte de África, el cardenal Cristóbal López, ha venido a Barcelona para asistir a la primera edición de la Tribuna Joan Carrera, una iniciativa del Grupo Sant Jordi de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos y El Punt Avui, con el apoyo de trece entidades, presentado por el arzobispo de Barcelona, el cardenal Juan José Omella.

En este almuerzo-coloquio ha pedido a Europa que acoja sin distinciones a las personas que lleguen tanto si son europeas, árabes o subsaharianas, porque «con Ucrania se demuestra que es posible». De este modo ha criticado que se actúe diferente según la procedencia de los refugiados. También ha dicho que «Europa reprime a los migrantes como Pilatos se lava las manos, haciendo que sean los otros los que hacen el trabajo sucio, y esto es una vergüenza».

Una fraternidad entre musulmanes y cristianos es posible

El cardenal López ha defendido dar un paso más en el conocimiento mutuo entre cristianos y musulmanes, como ha expuesto que ya se está haciendo en muchos ámbitos. «Es posible la fraternidad entre musulmanes y cristianos, y esto me parece fundamental decirlo aquí», ha expresado. «Es perfectamente posible establecer amistades sinceras y profundas entre musulmanes y cristianos, trabajar juntos para construir un mundo mejor», ha manifestado.

López también ha hecho un llamamiento a «combatir las fake news que dicen que los musulmanes quieren invadir Europa y acabar con nuestra cultura o civilización». En este punto, ha sido claro: «Menos hablar de los musulmanes y más hablar con los musulmanes».

Ante casi un centenar de personas procedentes de entidades cristianas de Cataluña, entre los cuales había miembros de la familia salesiana; el diputado en el Congreso, Joan Capdevila, la directora general de Asuntos Religiosos, Yvonne Griley; el presidente del CAC, Xevi Xirgo; el director adjunto del Punt Avui, Carles Sabater y el presidente del Grupo Sant Jordi, Pere Fàbregas, ha defendido el diálogo interreligioso entre cristianos y musulmanes: «es posible y una realidad creciente, no solo en Marruecos sino también en Cataluña».

El arzobispo de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, ha criticado «el pesimismo de Europa» y lo ha puesto junto al optimismo que ha mostrado el arzobispo de Rabat. «Europa no irá adelante sin esperanza, sin creer en ella misma», ha manifestado, y ha aprovechado para reclamar más medidas de apoyo a los políticos europeos.

Conoce al cardenal Cristóbal López

Cristóbal López Romero nació en un pueblo almeriense y desde pequeño se estableció en Badalona. Hizo Ciencias de la información en la UAB y Teología en el Seminario de Barcelona, donde fue ordenado en 1979. Salesiano, con 32 años fue enviado a Paraguay, donde fue provincial de los salesianos primero y presidente de la conferencia de los religiosos. Llegó a Marruecos en 2003, es arzobispo de Rabat desde el 2017 y cardenal desde el 2019.

Font: Animaset

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)