L’arquebisbe de Rabat protagonitza la primera edició de la Tribuna Joan Carrera presentada a Barcelona

El cardenal Cristóbal López demana que Europa aculli sense distincions en un acte presentat pel cardenal Omella

28 Març, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Animaset

El president de l’episcopat del nord de l’Àfrica, el cardenal Cristóbal López, ha vingut a Barcelona per assistir a la primera edició de la Tribuna Joan Carrera, una iniciativa del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans i El Punt Avui, amb el suport de tretze entitats, presentat per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.

En aquest dinar-col·loqui ha demanat a Europa que aculli sense distincions les persones que arriben tant si són europees, àrabs o subsaharianes, perquè «amb Ucraïna es demostra que és possible». D’aquesta manera ha criticat que s’actuï diferent segons la procedència dels refugiats. També ha dit que «Europa reprimeix als migrants com Pilat es renta les mans, fent que siguin els altres els que fan la feina bruta, i això és una vergonya».

Una fraternitat entre musulmans i cristians és possible

El cardenal López ha defensat fer un pas més en el coneixement mutu entre cristians i musulmans, com ha exposat que ja s’està fent en molts àmbits. «És possible la fraternitat entre musulmans i cristians, i això em sembla fonamental dir-ho aquí», ha expressat. «És perfectament possible establir amistats sinceres i profundes entre musulmans i cristians, treballar junts per construir un món millor», ha manifestat.

López també ha fet una crida a «combatre les fake news que diuen que els musulmans volen envair Europa i acabar amb la nostra cultura o civilització». En aquest punt, ha estat clar: «Menys parlar dels musulmans i més parlar amb els musulmans».

Davant de gairebé un centenar de persones procedents d’entitats cristianes de Catalunya, entre els quals hi havia membres de la família salesiana; el diputat al Congrés, Joan Capdevila, la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley; el president del CAC, Xevi Xirgo; el director adjunt del Punt Avui, Carles Sabater i el president del Grup Sant Jordi, Pere Fàbregas, ha defensat el diàleg interreligiós entre cristians i musulmans: «és possible i una realitat creixent, no només al Marroc sinó també a Catalunya».

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha criticat «el pessimisme d’Europa» i l’ha posat al costat de l’optimisme que ha mostrat l’arquebisbe de Rabat. «Europa no anirà endavant sense esperança, sense creure en ella mateixa», ha manifestat, i ha aprofitat per reclamar més mesures de suport als polítics europeus.

Coneix al cardenal Cristóbal López

Cristóbal López Romero va néixer a un poble d’Almeria i des de petit es va establir a Badalona. Va fer Ciències de la informació a la UAB i Teologia al Seminari de Barcelona, on fou ordenat el 1979. Salesià, amb 32 anys va ser enviat al Paraguai, on va ser provincial dels salesians primer i president de la conferència dels religiosos. Va arribar al Marroc el 2003, és arquebisbe de Rabat des del 2017 i cardenal des del 2019.

Font: Animaset

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)