Comentari de Cinema Espiritual: ‘Llegaron por la noche’
Comentari de Cinema Espiritual: ‘Llegaron por la noche’
Imanol Uribe dirigeix la pel·lícula sobre la matança de sis sacerdots jesuïtes, professors universitaris, i dues empleades del centre universitar José Simeón Cañas a San Salvador
25 Març, 2022
Església de Barcelona
Aquesta setmana, el crític de cinema espiritual presenta la que assegura serà una de les millors de l’any pel cinema espiritual: Llegaron por la noche. Dirigida pel cineasta de El Salvador Imanol Uribe, la pel·lícula narra els fets verídics sobre la matança a la Universitat Centroamericana José Simeón Cañas (UCA) a San Salvador, l’any 1989. En aquest crim van morir sis sacerdots jesuïtes, professors universitaris, i dues empleades del centre universitari.
Tal com exposa Peio Sánchez, Imanol Uribe després d’una intensa feina documental, durant quatre anys, sobre els fets que van tenir lloc en la tragèdia, explica la història des de la mirada de Lucia l’única supervivent de la batalla.
Sinopsis
La matinada del 16 de novembre de 1989, en plena guerra civil salvadorenca, són assassinats sis sacerdots jesuïtes, professors universitaris, i dues empleades a la Universitat Centroamericana José Simeón Cañas (UCA) a San Salvador. La notícia té una immediata repercussió internacional, perquè a més de la barbàrie, entre els sacerdots assassinats hi ha un intel·lectual de prestigi, Ignacio Ellacuría.
La posició dels jesuïtes de la UCA era immillorable per intervenir en un previsible acord de pau i el seu tarannà sense tatxa, l’eina ideal per posar fi a una dècada de guerra cruenta.
Immediatament el govern culpabilitza la guerrilla de l’FMLN, però una testimoni presencial tira per terra la versió oficial. Es diu Lucía Barrera de Cerna i treballa com a empleada de la neteja a la UCA. Ella ha vist els qui són els veritables assassins: l’exèrcit. Aquella mirada serà clau per aclarir la veritat i que, encara avui, es faci justícia i canviarà per sempre la seva vida i la de la seva família. (pàgina oficial)
L’Església acollidora i al servei dels pobres
El crític de cinema, destaca la interpretació dels actors que donen vida al relat. «Amb la força dels personatges s’introdueix l’espectador en l’entramat». També exposa com «el sentit de la intriga marca la narració i convida a seguirla i aprofundir-hi». «Imanol Uribe ens porta un cop més a veure com en la situació dels pobres, la veu de l’Església vol ser un hospital de campanya. Acollidors i servidors fins a la mort», afegeix.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...