Comentari de Cinema Espiritual: ‘Llegaron por la noche’
Comentari de Cinema Espiritual: ‘Llegaron por la noche’
Imanol Uribe dirigeix la pel·lícula sobre la matança de sis sacerdots jesuïtes, professors universitaris, i dues empleades del centre universitar José Simeón Cañas a San Salvador
25 Març, 2022
Església de Barcelona
Aquesta setmana, el crític de cinema espiritual presenta la que assegura serà una de les millors de l’any pel cinema espiritual: Llegaron por la noche. Dirigida pel cineasta de El Salvador Imanol Uribe, la pel·lícula narra els fets verídics sobre la matança a la Universitat Centroamericana José Simeón Cañas (UCA) a San Salvador, l’any 1989. En aquest crim van morir sis sacerdots jesuïtes, professors universitaris, i dues empleades del centre universitari.
Tal com exposa Peio Sánchez, Imanol Uribe després d’una intensa feina documental, durant quatre anys, sobre els fets que van tenir lloc en la tragèdia, explica la història des de la mirada de Lucia l’única supervivent de la batalla.
Sinopsis
La matinada del 16 de novembre de 1989, en plena guerra civil salvadorenca, són assassinats sis sacerdots jesuïtes, professors universitaris, i dues empleades a la Universitat Centroamericana José Simeón Cañas (UCA) a San Salvador. La notícia té una immediata repercussió internacional, perquè a més de la barbàrie, entre els sacerdots assassinats hi ha un intel·lectual de prestigi, Ignacio Ellacuría.
La posició dels jesuïtes de la UCA era immillorable per intervenir en un previsible acord de pau i el seu tarannà sense tatxa, l’eina ideal per posar fi a una dècada de guerra cruenta.
Immediatament el govern culpabilitza la guerrilla de l’FMLN, però una testimoni presencial tira per terra la versió oficial. Es diu Lucía Barrera de Cerna i treballa com a empleada de la neteja a la UCA. Ella ha vist els qui són els veritables assassins: l’exèrcit. Aquella mirada serà clau per aclarir la veritat i que, encara avui, es faci justícia i canviarà per sempre la seva vida i la de la seva família. (pàgina oficial)
L’Església acollidora i al servei dels pobres
El crític de cinema, destaca la interpretació dels actors que donen vida al relat. “Amb la força dels personatges s’introdueix l’espectador en l’entramat”. També exposa com “el sentit de la intriga marca la narració i convida a seguirla i aprofundir-hi”. “Imanol Uribe ens porta un cop més a veure com en la situació dels pobres, la veu de l’Església vol ser un hospital de campanya. Acollidors i servidors fins a la mort”, afegeix.
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less