Comentari de Cinema Espiritual: ‘Llegaron por la noche’

Imanol Uribe dirigeix la pel·lícula sobre la matança de sis sacerdots jesuïtes, professors universitaris, i dues empleades del centre universitar José Simeón Cañas a San Salvador

25 Març, 2022
Església de Barcelona

Aquesta setmana, el crític de cinema espiritual presenta la que assegura serà una de les millors de l’any pel cinema espiritual: Llegaron por la noche. Dirigida pel cineasta de El Salvador Imanol Uribe, la pel·lícula narra els fets verídics sobre la matança a la Universitat  Centroamericana José Simeón Cañas (UCA) a San Salvador, l’any 1989. En aquest crim van morir sis sacerdots jesuïtes, professors universitaris, i dues empleades del centre universitari. 

Tal com exposa Peio Sánchez, Imanol Uribe després d’una intensa feina documental, durant quatre anys, sobre els fets que van tenir lloc en la tragèdia, explica la història des de la mirada de Lucia l’única supervivent de la batalla. 

Sinopsis 

La matinada del 16 de novembre de 1989, en plena guerra civil salvadorenca, són assassinats sis sacerdots jesuïtes, professors universitaris, i dues empleades a la Universitat Centroamericana José Simeón Cañas (UCA) a San Salvador. La notícia té una immediata repercussió internacional, perquè a més de la barbàrie, entre els sacerdots assassinats hi ha un intel·lectual de prestigi, Ignacio Ellacuría. 

La posició dels jesuïtes de la UCA era immillorable per intervenir en un previsible acord de pau i el seu tarannà sense tatxa, l’eina ideal per posar fi a una dècada de guerra cruenta.

Immediatament el govern culpabilitza la guerrilla de l’FMLN, però una testimoni presencial tira per terra la versió oficial. Es diu Lucía Barrera de Cerna i treballa com a empleada de la neteja a la UCA. Ella ha vist els qui són els veritables assassins: l’exèrcit. Aquella mirada serà clau per aclarir la veritat i que, encara avui, es faci justícia i canviarà per sempre la seva vida i la de la seva família. (pàgina oficial)

L’Església acollidora i al servei dels pobres

El crític de cinema, destaca la interpretació dels actors que donen vida al relat. «Amb la força dels personatges s’introdueix l’espectador en l’entramat».  També exposa com «el sentit de la intriga marca la narració i convida a seguirla i aprofundir-hi». «Imanol Uribe ens porta un cop més a veure com en la situació dels pobres, la veu de l’Església vol ser un hospital de campanya. Acollidors i servidors fins a la mort», afegeix.

D’altra banda, el crític subratlla com el film sobreposa «la convicció creient alhora que el compromís popular, així com la comunitat de contrast i discerniment en les diferències». «No cau a la temptació de mostrar herois, sinó únicament persones convençudes i coherents, sense cap capacitat de defensa armada, però disposades a esperar», afegeix Peio Sánchez.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)