La religiosa segrestada durant gairebé cinc anys per Al-Qaeda ofereix el seu testimoni a Barcelona

La germana Gloria Cecilia Narváez Argoti, de la congregació de Franciscanes de Maria Immaculada, va estar segrestada a Mali durant 4 anys i 8 mesos. Ha vingut a Barcelona a través d’Ajuda a l’Església Necessitada per explicar el seu testimoni a la Conferència Quaresmal organitzada a la Basílica de la Puríssima Concepció.

La gna. Gloria ha explicat com vivia a Mali abans de ser segrestada per grups gihadistes. «Teníem una àrea de salut i una de maternitat, sortíem a l’encontre de qualsevol persona, fora cristiana o musulmana. En la promoció de la dona sempre teníem 700 o més dones que tenien aquesta gran alegria de poder aprendre a escriure, a llegir, a sumar i a restar».

Però, segons explica la germana franciscana «un dia tot això va quedar truncat, el 7 de febrer del 2017, quan van entrar quatre homes armats. Volien emportar-se una de les germanes, la més jove. Llavors va ser quan vaig oferir la meva vida perquè les deixessin en llibertat i no els fessin mal. Així és com comença la passió i el sofriment units a Jesús, que va ser incomprès, perseguit i maltractat, va optar pels pobres, marginats i oprimits i, amb una actitud serena, va demanar perdó i va resar pels qui el maltractaven. El seu exemple em va enfortir durant tota la meva captivitat», explica.

Un itinerari pel desert

La germana Gloria relata com va ser el segrest: «Cap a les 21 h ens trobàvem totes veient les notícies quan, de sobte, van entrar aquests grups armats i em van posar una cadena en el coll i una bomba. Així va començar el meu itinerari pel desert».

Explica com vivia al desert captiva però, alhora, amb un moviment constant. «Em canviaven sovint de grup, traslladant-me a llocs llunyans, a la sorra del desert del Sàhara». Encara que van ser «interminables anys de silenci i solitud» la germana colombiana afirma que «puc dir amb certesa que el meu esperit no va estar segrestat, em va sostenir la meva fe i esperança contra qualsevol desànim». Això va ser possible perquè «vaig poder viure tota la meva espiritualitat franciscana contemplant la naturalesa. El sol, amb la forta calor. Els capvespres matisats de colors. La diversitat d’ocellets, els camells. Les nits il·luminades d’estrelles. Els eclipsis de Lluna. Les galàxies i planetes que es movien com estels fugaços. I una petita flor a la sorra del desert àrid. Déu m’abraçava amb la meva germana naturalesa».

D’aquesta manera ens dona el seu testimoni de com aquests anys en el desert dibuixava un calze a la sorra i adornava el seu sagrari amb flors que trobava enmig del desert. Això li provocava esperança i, a més, aprofitava per fer les seves pregàries eucarístiques donant gràcies a Déu. Quan els captors ho veien, li esborraven el calze amb una pala i li repetien a crits «l’Islam és la religió!». Tot i així, afirma que «davant esclats de bombes i constants tirotejos, la por de morir en un bombardeig, escoltar els insults dels segrestadors, a més dels assots, càstigs i amenaces de mort», la germana Gloria recitava els salms, invocava el seu àngel de la guarda i resava a la Mare de Déu, recitava el Magníficat on trobava consol i resava el rosari.

«Si t’assoten, beneeix-los, i que ningú marxi sense veure els teus ulls de misericòrdia»

Comenta a tots els presents a la basílica de la Puríssima Concepció com li confortaven els escrits de Sant Francesc d’Assís, sobretot una carta que aquest li va donar a un superior i que deia: «Si t’assoten, beneeix-los, i que ningú marxi sense veure els teus ulls de misericòrdia». Tanmateix, els captors la convidaven a convertir-se amb els crits: «l’Islam és la religió!», però la gna. Gloria tots els matins durant la seva estona d’oració demanava «que Déu convertís els seus cors perquè se n’adonessin del mal que estaven fent, no només a mi, sinó a moltes persones que tenien segrestades, i moltes per la religió».

També explica que a les nits s’escoltaven plors de les persones segrestades i afirma que la seva captivitat hagués estat més fàcil si s’hagués convertit. De fet, la seva companya es va convertir a l’Islam i l’animava a fer-ho. «Ella tenia més privilegis, més menjar i espai a les tendes on estàvem vivint, però Jesucrist ho era tot per a mi i mai renunciaria a Ell». Explica com la fundadora de la seva congregació va acompanyar els seus passos i com la va animar contemplar la seva audàcia i coratge missioner. «Amb la seva medalleta en el meu pit i la seva estampa a la meva butxaca vaig poder seguir els ensenyaments. La seva espiritualitat eucarística em va confortar i em va enfortir per a posar-me en mans de Déu, agafant-me fortament a Ell per a sobreviure en situacions extremes. Vaig sentir la protecció especial de Déu en moments d’extrema amenaça, per exemple, quan ens assotaven les tempestes de sorra, jo estava tancada a la tenda de genolls esperant que passés el temporal».

Malgrat tot el dolor i els moments de dificultat, la germana franciscana afirma que «la meva vida en captivitat va ser una experiència d’amor, esperança i caritat».

Finalment, la gna. Gloria ha convidat a tots avui a «continuar en l’esperança. A reconstruir la nostra vida, la nostra història, a viure la resurrecció, la gratitud i la fe. Tenim una nova oportunitat d’estimar, de perdonar, de reconciliar, de sembrar pau per a formar la fraternitat universal. Ara soc lliure per a demanar-vos a tots que mai més ningú estigui encadenat per la seva fe. Déu no ens abandona mai» ha finalitzat.

El cardenal Omella, present a l’acte, recorda que el terrorisme no és religió

Quan va acabar l’acte, el cardenal Omella va dirigir unes paraules d’agraïment a la germana Gloria per venir a Barcelona. Va assegurar que és un exemple per a tots, un testimoni de fortalesa i de fe en moments de dificultat. També va recordar que hi ha moltíssims missioners i persones sofrint per defensar la seva fe i va emfatitzar que el terrorisme no és religió. El cardenal va explicar que «ells s’emparen en la religió per a fer terrorisme i ho fan en nom de Déu, però cap religió dona suport al terrorisme».

Coneix la germana Gloria

La germana Gloria Narváez és natural de Buesaco, sud de Colòmbia, i neix el 25 de setembre de 1961 en el si d’una família catòlica. Als 18 anys ingressa a la congregació de Franciscanes de Maria Immaculada a la ciutat colombiana de Pasto. Realitza la seva llicenciatura de Magisteri a la Universitat Mariana de Pasto. En els seus primers anys de religiosa s’exerceix com a mestra de primària i és enviada com a missionera a l’Equador, a Mèxic i amb els indígenes de l’Amazones colombià. El 2002 és enviada a Benín i l’any 2010 s’estableix a Mali.

La germana Gloria va ser segrestada a Mali el 7 de febrer de 2017 a Koutiala, on residia amb altres missioneres de l’orde franciscà. Segons les informacions i testimonis explicats per les religioses, els segrestadors van entrar a l’habitatge de les missioneres demanant diners, ja que ells creien que eren d’Europa. No obstant això, Gloria Narváez va mostrar als seus captors el seu passaport on constatava que era de Colòmbia. Acte seguit, els segrestadors van decidir segrestar-la i portar-la al nord de Mali.

Segons el govern de Mali, per arribar al lloc on es trobava captiva la missionera, es van utilitzar diverses agències d’intel·ligència, entre elles l’espanyola. El 9 d’octubre de 2021 el govern de Mali va anunciar l’alliberament amb vida de la missionera Gloria Cecilia Narváez a la frontera de Burkina Faso, després de gairebé 5 anys de segrest.