Comentario de Cine Espiritual: ‘Llegaron por la noche’

Imanol Uribe dirige la película sobre la matanza de seis sacerdotes jesuitas, profesores universitarios, y dos empleadas del centro universitario José Simeón Cañas en San Salvador

25 Mar, 2022
Montse Punsoda

Esta semana, el crítico de cine espiritual presenta la que asegura será una de las mejores del año por el cine espiritual: Llegaron por la noche. Dirigida por el cineasta de El Salvador Imanol Uribe, la película narra los hechos verídicos sobre la matanza en la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (UCA) en San Salvador, en 1989. En este crimen murieron seis sacerdotes jesuitas, profesores universitarios , y dos empleadas del centro universitario.

Tal y como expone Peio Sánchez, Imanol Uribe tras un intenso trabajo documental, durante cuatro años, sobre los hechos ocurridos en la tragedia, cuenta la historia desde la mirada de Lucía la única superviviente de la batalla.

Sinopsis

La madrugada del 16 de noviembre de 1989, en plena guerra civil salvadoreña, son asesinados seis sacerdotes jesuitas, profesores universitarios, y dos empleadas en la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (UCA) en San Salvador. La noticia tiene una inmediata repercusión internacional, porque además de la barbarie, entre los sacerdotes asesinados existe un intelectual de prestigio, Ignacio Ellacuría.

La posición de los jesuitas de la UCA era inmejorable para intervenir en un previsible acuerdo de paz y su talante sin tachuela, la herramienta ideal para poner fin a una década de guerra cruenta.

Inmediatamente el gobierno culpabiliza a la guerrilla del FMLN, pero una testigo presencial echa por tierra la versión oficial. Se llama Lucía Barrera de Cerna y trabaja como empleada de la limpieza en la UCA. Ella ha visto a quienes son los verdaderos asesinos: el ejército. Esa mirada será clave para esclarecer la verdad y que, todavía hoy, se haga justicia y cambiará para siempre su vida y la de su familia. (página oficial)

La Iglesia acogedora y al servicio de los pobres

El crítico de cine, destaca la interpretación de los actores que dan vida al relato. «Con la fuerza de los personajes se introduce al espectador en el entramado». También expone cómo «el sentido de la intriga marca la narración e invita a seguirla y profundizar en ella». «Imanol Uribe nos lleva una vez más a ver cómo en la situación de los pobres, la voz de la Iglesia quiere ser un hospital de campaña. Acogedores y servidores hasta la muerte», añade.

Por otro lado, el crítico subraya cómo el filme sobrepone «la convicción creyente a la vez que el compromiso popular, así como la comunidad de contraste y discernimiento en las diferencias». «No cae a la tentación de mostrar héroes, sino únicamente a personas convencidas y coherentes, sin ninguna capacidad de defensa armada, pero dispuestas a esperar», añade Peio Sánchez.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)