Comentario de Cine Espiritual: ‘Llegaron por la noche’
Comentario de Cine Espiritual: ‘Llegaron por la noche’
Imanol Uribe dirige la película sobre la matanza de seis sacerdotes jesuitas, profesores universitarios, y dos empleadas del centro universitario José Simeón Cañas en San Salvador
25 Mar, 2022
Montse Punsoda
Esta semana, el crítico de cine espiritual presenta la que asegura será una de las mejores del año por el cine espiritual: Llegaron por la noche. Dirigida por el cineasta de El Salvador Imanol Uribe, la película narra los hechos verídicos sobre la matanza en la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (UCA) en San Salvador, en 1989. En este crimen murieron seis sacerdotes jesuitas, profesores universitarios , y dos empleadas del centro universitario.
Tal y como expone Peio Sánchez, Imanol Uribe tras un intenso trabajo documental, durante cuatro años, sobre los hechos ocurridos en la tragedia, cuenta la historia desde la mirada de Lucía la única superviviente de la batalla.
Sinopsis
La madrugada del 16 de noviembre de 1989, en plena guerra civil salvadoreña, son asesinados seis sacerdotes jesuitas, profesores universitarios, y dos empleadas en la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (UCA) en San Salvador. La noticia tiene una inmediata repercusión internacional, porque además de la barbarie, entre los sacerdotes asesinados existe un intelectual de prestigio, Ignacio Ellacuría.
La posición de los jesuitas de la UCA era inmejorable para intervenir en un previsible acuerdo de paz y su talante sin tachuela, la herramienta ideal para poner fin a una década de guerra cruenta.
Inmediatamente el gobierno culpabiliza a la guerrilla del FMLN, pero una testigo presencial echa por tierra la versión oficial. Se llama Lucía Barrera de Cerna y trabaja como empleada de la limpieza en la UCA. Ella ha visto a quienes son los verdaderos asesinos: el ejército. Esa mirada será clave para esclarecer la verdad y que, todavía hoy, se haga justicia y cambiará para siempre su vida y la de su familia. (página oficial)
La Iglesia acogedora y al servicio de los pobres
El crítico de cine, destaca la interpretación de los actores que dan vida al relato. «Con la fuerza de los personajes se introduce al espectador en el entramado». También expone cómo «el sentido de la intriga marca la narración e invita a seguirla y profundizar en ella». «Imanol Uribe nos lleva una vez más a ver cómo en la situación de los pobres, la voz de la Iglesia quiere ser un hospital de campaña. Acogedores y servidores hasta la muerte», añade.
El verano es un tiempo para descansar, desconectar y disfrutar de momentos compartidos. También es una buena ocasión para dejarse llevar por una buena historia y, a través del cine, reflexionar sobre…
En El Video del Papa de este mes de agosto, el Santo Padre invita a rezar para que las comunidades cristianas sean testigos vivos del Evangelio en medio de las ciudades. A…
Cuando llega el verano, el calor nos invita a buscar altura. El patrimonio del Arzobispado de Barcelona esconde los secretos mejor guardados para disfrutar del atardecer: sus campanarios y las cubiertas de…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos