¿Dónde comer, dormir y lavarse?

Santo Egidi presenta la nueva "guía Michelin de los pobres", ahora también en versión para móviles

11 Feb, 2019
Església de Barcelona

Todos tenemos la posibilidad de vivir en la calle. Y es que el frío, el hambre y la soledad no son conceptos alejados de la realidad, al contrario, son miles las personas que sufren las consecuencias. Actualmente, personas como tú y como yo se encuentran alejadas del calor de un hogar. Como dice la comunidad de San Egidio, no se llega a la calle por voluntad, ni como consecuencia de historias personales, sino por la dificultad de la vida en la gran ciudad. Así, un año más, la guía “DÓNDE comer, dormir y lavarse 2019”, publicada por la comunidad de San Egidio, ha sido una ocasión para dar voz a los “amigos de la Calle”. Esta se presentó con la intencionalidad de darse a conocer.

La guía “DÓNDE comer, dormir y lavarse”

La llamada “guía Michelin de los pobres” ha llegado a Barcelona a la 15º edición y también se ha presentado en una versión por móviles (app). De la experiencia de la Comunidad de San Egidio con las personas sin techo a diferentes ciudades europeas ha nacido una publicación que actualmente se publica en diferentes ciudades.

A Roma DOVE mangiare, dormire, lavarsi se publica desde 1990. “DÓNDE comer, dormir y lavarse” es una brújula para tener al bolsillo para orientarse en la ciudad. Hay los lugares donde se puede encontrar ayuda y acogida. También hay los lugares dónde a Barcelona se puede ayudar y ser acogedores.

La guía se ha hecho gracias a la experiencia y el trabajo voluntario de las personas de la Comunidad de San Egidio. Estas trabajan con los sin techo a Barcelona desde 1989 con una red de más de un centenar de voluntarios.

La solidaridad está en manos de todos

La guía “DÓNDE comer, dormir y lavarse” ofrece una radiografía de la solidaridad a Barcelona. Señala los ángulos de la ciudad donde se puede hacer el bien. En la presentación de la guía se ha manifestado que “quien vive por la calle no tiene que estar condenado a quedarse”. Por eso se ha pedido a las instituciones de aumentar el número de los lugares disponibles por la emergencia. Además, se ha solicitado la creación de pequeños centros de acogida nocturnos porque nadie reste en la calle. A todos los ciudadanos que sean centinelas de los “amigos de la calle”, parándose ante estas personas e interesándose.

La historia de muchas amistades con los pobres por las calles de nuestra ciudad empieza al pararse para intercambiar dos palabras en una acera, una pequeña ayuda, un bocadillo, una sopa caliente… De aquí surgen itinerarios sorprendentes para rescatar y liberar de la necesidad. Así, verdaderas resurrecciones de personas golpeadas por la dureza de la vida que vuelven a encontrar, en la amistad, una relación personal y en muchos casos, un futuro mejor.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)