On menjar, dormir i rentar-se?

Tots tenim la possibilitat de viure en el carrer. I és que el fred, la fam i la solitud no són conceptes allunyats de la realitat, al contrari, són milers les persones que en pateixen les conseqüències. Actualment, persones com tu i com jo es troben allunyades de l’escalf d’una llar. Com diu la comunitat de Sant Egidi, no s’arriba al carrer per voluntat, ni com a conseqüència d’històries personals, sinó per la dificultat de la vida en la gran ciutat. Així, un any més, la guia “ON menjar, dormir i rentar-se 2019”, publicada per la comunitat de Sant Egidi, ha estat una ocasió per donar veu als “amics del Carrer”. Aquesta es va presentar amb la intencionalitat de donar-se a conèixer.

La guia “ON menjar, dormir i rentar-se”

L’anomenada “guia Michelin dels pobres” ha arribat a Barcelona a la 15ena edició i també s’ha presentat en una versió per mòbils (app). De l’experiència de la Comunitat de Sant Egidi amb les persones sense sostre a diferents ciutats europees ha nascut una publicació que actualment es publica a diferents ciutats.

A Roma DOVE mangiare, dormire, lavarsi es publica des de 1990. “ON menjar, dormir i rentar-se” és una brúixola per tenir a la butxaca per orientar-se en la ciutat. Hi ha els llocs on es pot trobar ajut i acollida. També hi ha els llocs on a Barcelona es pot ajudar i ser acollidors.

La guia s’ha fet gràcies a l’experiència i el treball voluntari de les persones de la Comunitat de Sant Egidi. Aquestes treballen amb els sense sostre a Barcelona des de 1989 amb una xarxa de més d’un centenar de voluntaris.

La solidaritat està en mans de tots

La guia “ON menjar, dormir i rentar-se” ofereix una radiografia de la solidaritat a Barcelona. Assenyala els angles de la ciutat on es pot fer el bé. En la presentació de la guia s’ha manifestat que “qui viu pel carrer no ha d’estar condemnat a quedar-s’hi”. Per això s’ha demanat a les institucions d’augmentar el nombre dels llocs disponibles per l’emergència. A més a més, s’ha sol·licitat la creació de petits centres d’acollida nocturns perquè ningú resti al carrer. A tots els ciutadans que siguin sentinelles dels “amics del carrer”, aturant-se davant d’aquestes persones i interessant-se.

La història de moltes amistats amb els pobres pels carrers de la nostra ciutat comença en aturar-se per intercanviar dues paraules en una vorera, un petit ajut, un entrepà, una sopa calenta… D’aquí sorgeixen itineraris sorprenents per rescatar i alliberar de la necessitat. Així, veritables resurreccions de persones colpides per la duresa de la vida que tornen a trobar, en l’amistat, una relació personal i en molts casos, un futur millor.