Descubrir el rostro de Dios

Entrevista al escritor y poeta madrileño F. Javier Expósito sobre sus sensaciones tras su peregrinación en Palestina e Israel

21 Ago, 2019
Església de Barcelona

El escritor y poeta madrileño F. Javier Expósito hizo una peregrinación en Palestina e Israel, con catorce personas más -entre peregrinos y religiosos-, en el que descubrió que «siguiendo los pasos de Jesús, todos somos el rostro de Dios» . Su diario de viaje evolucionó en una novela: ¡Somos Tierra Santa! La paz de Melville (Ed. La Huerta Grande), un libro que «clama por la unidad de las religiones» y que es «un mensaje de paz, tanto interno como externo, para encontrar finalmente las fuentes perdidas del alma».

¿Por qué te ha cambiado el viaje a Tierra Santa?

Ha sido una oportunidad para el autoconocimiento. Los quince peregrinos, que no se conocían antes, terminamos siendo una familia llevando a la práctica aquello de ama al prójimo como a ti mismo, porque cada uno éramos una representación del rostro de Dios. Me cautivó como Tierra Santa tiene la virtud de dejar abierta la puerta de la luz para que tú decidas si la traspasos o no.

Hablas de la división en Jerusalén como símbolo de la del mundo. ¿Por qué?

Nosotros tenemos grandes muros a la mente, levantados para defendernos del otro, porque no lo vemos como una parte de nosotros mismos. Aquí surge el conflicto. Es lo que ocurre entre árabes y judíos. La Paz es derribar todos los muros y ir desnudo al encuentro del otro. Mientras no nos eduquen así, habrá división en el ser humano.

Descubriste el amor y cómo, desde la fe, y a pesar del sufrimiento, se puede ser feliz …

A Ain Karem, en un hospital de niños paralíticos y con síndromes diversas, estuvimos expuestos a la mayor vulnerabilidad. De nuevo, la creencia de que éramos nosotros quienes los salvàvem de su dolor hizo cuenta de que, realmente, eran aquellos niños, con su amor callado, quienes nos salvaban nosotros. La fe consistía en saber que ellos eran signos de Jesucristo; que bajo la herida más dura está el milagro.

 

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 25 de agosto.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

18 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)