Descobrir el rostre de Déu

L’escriptor i poeta madrileny F. Javier Expósito va fer un pelegrinatge a Palestina i Israel, amb catorze persones més –entre pelegrins i religiosos-,  en el qual va descobrir que «seguint les passes de Jesús, tots som el rostre de Déu». El seu diari de viatge va evolucionar en una novel·la: ¡Somos Tierra Santa! La paz de Melville (Ed. La Huerta Grande), un llibre que «clama per la unitat de les religions” i que és “un missatge de pau, tant intern com extern, per trobar finalment les fonts perdudes de l’ànima».

Per què t’ha canviat el viatge a Terra Santa?

Ha estat una oportunitat per a l’autoconeixement. Els quinze pelegrins, que no es coneixien abans, vam acabar essent una família portant a la pràctica allò d’estima el proïsme com a tu mateix, perquè cadascun érem una representació del rostre de Déu. Em va captivar com Terra Santa té la virtut de deixar oberta la porta de la llum perquè tu decideixis si la traspasses o no.

Parles de la divisió a Jerusalem com a símbol de la del món. Per què?

Nosaltres tenim grans murs a la ment, aixecats per defensar-nos de l’altre, perquè no el veiem com una part de nosaltres mateixos. Aquí sorgeix el conflicte. És el que passa entre àrabs i jueus. La Pau és enderrocar tots els murs i anar nu a l’encontre de l’altre. Mentre no ens eduquin així, hi haurà divisió en l’ésser humà.

Vas descobrir l’amor i com, des de la fe, i malgrat el patiment, es pot ser feliç…

A Ain Karem, en un hospital de nens paralítics i amb síndromes diverses, vam estar exposats a la major vulnerabilitat. Un altre cop, la creença que érem nosaltres qui els salvàvem del seu dolor en va fer adonar que, realment, eren aquells nens, amb el seu amor callat, els qui ens salvaven a nosaltres. La fe consistia a saber que ells eren signes de Jesucrist; que sota la ferida més dura hi ha el miracle.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 25 d’agost.