Descobrir el rostre de Déu

Entrevista a l'escriptor i poeta madrileny F. Javier Expósito sobre les seves sensacions després del pelegrinatge a Palestina i Israel

21 Ag, 2019
Església de Barcelona

L’escriptor i poeta madrileny F. Javier Expósito va fer un pelegrinatge a Palestina i Israel, amb catorze persones més –entre pelegrins i religiosos-,  en el qual va descobrir que «seguint les passes de Jesús, tots som el rostre de Déu». El seu diari de viatge va evolucionar en una novel·la: ¡Somos Tierra Santa! La paz de Melville (Ed. La Huerta Grande), un llibre que «clama per la unitat de les religions” i que és “un missatge de pau, tant intern com extern, per trobar finalment les fonts perdudes de l’ànima».

Per què t’ha canviat el viatge a Terra Santa?

Ha estat una oportunitat per a l’autoconeixement. Els quinze pelegrins, que no es coneixien abans, vam acabar essent una família portant a la pràctica allò d’estima el proïsme com a tu mateix, perquè cadascun érem una representació del rostre de Déu. Em va captivar com Terra Santa té la virtut de deixar oberta la porta de la llum perquè tu decideixis si la traspasses o no.

Parles de la divisió a Jerusalem com a símbol de la del món. Per què?

Nosaltres tenim grans murs a la ment, aixecats per defensar-nos de l’altre, perquè no el veiem com una part de nosaltres mateixos. Aquí sorgeix el conflicte. És el que passa entre àrabs i jueus. La Pau és enderrocar tots els murs i anar nu a l’encontre de l’altre. Mentre no ens eduquin així, hi haurà divisió en l’ésser humà.

Vas descobrir l’amor i com, des de la fe, i malgrat el patiment, es pot ser feliç…

A Ain Karem, en un hospital de nens paralítics i amb síndromes diverses, vam estar exposats a la major vulnerabilitat. Un altre cop, la creença que érem nosaltres qui els salvàvem del seu dolor en va fer adonar que, realment, eren aquells nens, amb el seu amor callat, els qui ens salvaven a nosaltres. La fe consistia a saber que ells eren signes de Jesucrist; que sota la ferida més dura hi ha el miracle.

 

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 25 d’agost.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)