Cap a una nova Amazònia

Finalment, l’última part del Document de Treball convida als Pares sinodals a discutir els nous camins per a l’Església a la regió. El tercer capítol parla sobre la realitat de les esglésies locals, els nous ministeris; el diàleg ecumènic o el paper de la dona.

La realitat de les esglésies locals necessita una Església participativa. Aquesta ha d’estar present en la vida política, econòmica, cultural i ecològica dels seus habitants; Per tant, l’Església ha de ser creativa per a acompanyar al poble cap a noves respostes per a les seves necessitats més urgents. En definitiva, una Església que promogui els valors de pau, misericòrdia i comunió.

Nous ministeris

«L’Església viu de l’Eucaristia i l’Eucaristia edifica l’Església». Així ho explica el document. La realitat és molt diferent, a moltes comunitats els resulta complicat celebrar l’Eucaristia amb freqüència. Un dels problemes és la falta de sacerdots. La proposta del Papa és revolucionària. Reconsiderar alguns dels criteris per a la selecció preparació dels ministres autoritzats per a celebrar-la. Es necessiten predicadors dels mateixos pobles indígenes amb un profund coneixement de la seva cultura i de la seva llengua. Persones capaces de comunicar l’Evangeli amb força i eficàcia que ho fa qui té la mateixa cultura. Per això, el Papa proposa que s’estudiï la possibilitat de l’ordenació sacerdotal dels ancians en les zones més remotes. Preferentment indígenes, respectats i acceptats per la seva comunitat, encara que tinguin una família constituïda i estable.

El paper de la dona

Es demana el reconeixement de les dones. El seu carisma i talent són necessaris per a l’Església i, per això, es necessita un espai per a totes les dones indígenes. El document també proposa garantir el seu lideratge, així com poder tenir espais més amplis i importants en els camps de la teologia, catequesi, litúrgia i escoles de fe i política.

La vida consagrada i ecumenisme

El document proposa promoure una vida consagrada alternativa. Aquesta ha de ser profètica, intercongregacional i interinstitucional. Per tant, es recomana una formació per a la vida religiosa centrada en la interculturalitat, la enculturació i el diàleg entre l’espiritualitat i les «cosmovisions» amazòniques. Així mateix el Papa demana un diàleg ecumènic sobretot amb les esglésies evangèliques, ja que «mostren una altra forma de ser església on la gent se sent protagonista i lliure».

Poder, el martiri de l’Església amazònica

Cal plantejar de manera seriosa i detallada la problemàtica de l’Amazònia i el poder. La regió indígena no té oportunitat de fer valer els seus drets ni de ser escoltada davant les grans empreses i institucions. La defensa del territori ha arribat a ser una causa de martiri als pobles indígenes. Entre 2003 i 2017, 1.119 indígenes van ser assassinats per defensar les seves cases. L’Església insta a protegir als pobles de l’Amazònia i recordar als seus màrtirs.

El Instrumentum Laboris ha escoltat la veu de l’Amazònia. Els seus problemes, les seves dificultats, les seves potencialitats. Tot per a poder respondre de manera precisa al crit del poble amazònic. El sínode del pròxim octubre vol establir les solucions a tots els problemes que sofreix el poble indígena per arribar a una ecologia integral que protegeixi la terra i a les persones que habiten en ella. Per tant, el poble amazònic demana una nova resposta a les diferents situacions i una cerca de nous camins que facin possible un kairós per a l’Església i el món.