Pau Vidal explica su testimonio de misión en Liberia, Kenia y Sudán del Sur como jesuita descalzo
02 Jul, 2019
Cómo cambiaría nuestra vida al marchar de misiones? Cómo seria dejarlo todo para vivir un espíritu vivo y ardiente del Evangelio? Cómo se vive el dolor en situación de refugio? Como, como, como… unas preguntas que solo encuentran respuesta desde el testimonio individual. Es, pues, Pau Vidal el misionero jesuita descalzo que responde desde su humilde y candorosa experiencia en diferentes países del continente africano.
Quién es Pau Vidal?
Pau Vidal Sas (Barcelona, 1977) es jesuita y misionero del JRS (Servicio Jesuita a los Refugiados). Pisó África por primera vez en 1998 y hasta ahora ha cooperado en los países de Liberia, Kenia y Sudán del Sur en largas estancias, llevando a cabo proyectos de ayuda a campos de refugiados, entre otros. Con solo 23 años entró a la orden ignasiana motivado por una fe entregada a los otros y de testimonio intenso.
A pesar de que Vidal estudió arquitectura con cierta indecisión, los 6 años en la África le han permitido llevar a cabo algún proyecto técnico, sobre todo en Liberia, donde apoyaban a las comunidades que volvían al país después de años de exilio. Pau ha tenido experiencias intensas con el mundo del ocio, del que ha formado parte durante muchos años como niño, monitor y responsable. El conjunto de su experiencia en África la podéis encontrar a www.enpau.blogspot.com.
La huella del esplai
Tal como explica Vidal, su encuentro con Dios fue estrechamente ligada con el mundo del esplai. Afirma que fue «a través del juego, el espíritu de equipo y la naturaleza cuando me encontré frente a frente con el Señor». Es así como Vidal descubrió que servir y la plegaria iban cogidos de la mano y que no se trataba de puntos alejados.
De este modo, a partir de la convivencia con los otros, de montar actividades, fue como Pau vio que el llamamiento que Cristo le ofrecía iba más allá, proponiéndole dejarlo todo.
Ir descalzo
Vidal explica en su testimonio el momento en que decide ir descalzo. Tal como relata, justo antes de ser ordenado sintió “un profundo deseo de sentirse más arraigado”. Se trata, pues, “de un recordatorio de nuestra fragilidad”. Además, comenta que es un detalle que la ayuda a vivir el presente puesto que, cuando anda, no puede pensar en nada más que al andar, no se puede entretener pensando en sus preocupaciones.
Además, recuerda el pasaje en qué Moisés siente la voz de Dios que le dice: “descálzate, que esto es lugar sagrado”. Pau siente el llamamiento de la consagración de vida, del sagrado que es el otro y de la sacralidad del lugar donde está. Coger en cada momento los pasos descalzos y desprotegidos, no solo lo llevan a continuar en camino, sino que además es una invitación permanente a vivir el lema ignasiano de ser “contemplativos en la acción”.
El Arzobispado de Barcelona ha iniciado el proceso para transformar la Oficina de Transparencia en un Servicio de Protectorado, con la finalidad de mejorar la atención a todas las personas jurídicas sometidas…
La Catedral de Barcelona acogió el sábado 24 de octubre un encuentro de los catecúmenos del Arzobispado de Barcelona con el obispo auxiliar, Mons. David Abadías. Una sesentena de personas procedentes de…
La basílica de Santa María de Mataró celebró este domingo 25 de octubre el 500 aniversario de su dedicación con una eucaristía presidida por el arzobispo de Barcelona, cardenal Juan José Omella.…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...