«Descalça’t, que això és lloc sagrat»

Pau Vidal explica el seu testimoni de missió a Libèria, Kènia i Sudan del Sud com a jesuïta descalç

02 Jul, 2019

Com canviaria la nostra vida al marxar de missions? Com seria deixar-ho tot per viure un esperit viu i ardent de l’Evangeli? Com es viu el dolor en situació de refugi? Com, com, com… unes preguntes que només troben resposta des del viu testimoni individual. És, doncs, Pau Vidal el missioner jesuïta descalç que respon des de la seva humil  i candorosa experiència a diferents països del continent africà.

Qui és Pau Vidal?

Pau Vidal Sas (Barcelona, 1977) és jesuïta i missioner del JRS (Servei Jesuïta als Refugiats). Va trepitjar Àfrica per primer cop l’any 1998 i fins ara ha cooperat als països de Libèria, Kènia i Sudan del Sud en llargues estades, duent a terme projectes d’ajuda a camps de refugiats, entre d’altres. Amb només 23 anys va entrar a l’ordre ignasiana motivat per una fe entregada als altres i de testimoniatge intens.

Tot i que Vidal va estudiar arquitectura amb certa indecisió, els 6 anys a l’Àfrica li han permès dur a terme algun projecte tècnic, sobretot a Libèria, on donaven suport a les comunitats que tornaven al país després d’anys d’exili. En Pau ha tingut experiències intenses amb el món del lleure, del qual ha format part durant molts anys com a infant, monitor i responsable. El conjunt de la seva experiència a l’Àfrica la podeu trobar a www.enpau.blogspot.com.

La petjada de l’esplai

Tal com explica Vidal, la seva trobada amb Déu va anar estretament lligada amb el món de l’esplai. Afirma que va ser «a través del joc, l’esperit d’equip i la naturalesa quan em vaig trobar cara a cara amb el Senyor». És així com Vidal va descobrir que servir i la pregària anaven agafats de la mà i que no es tractava de punts allunyats.

D’aquesta manera, a partir de la convivència amb els altres, de muntar activitats, com Pau va veure que la crida que Crist l’oferia anava més enllà, proposant-li deixar-ho tot.

Anar descalç

Vidal explica en el seu testimoni el moment en què decideix anar descalç. Tal com relata, just abans de ser ordenat va sentir “un profund desig de sentir-se més arrelat”. Es tracta, doncs, “d’un recordatori de la nostra fragilitat”. A més a més, comenta que és un detall que l’ajuda a viure el present ja que, quan camina, no pot pensar en res més que en caminar, no es pot entretenir pensant en les seves preocupacions.

A més a més, recorda el passatge en què Moisès sent la veu de Déu que li diu: “descalça’t, que això és lloc sagrat”. En Pau sent la crida de la consagració de vida, del sagrat que és l’altre i de la sacralitat del lloc on és. Copsar a cada moment les passes descalces i desprotegides, no només el porten a continuar en camí, sinó que a més és una invitació permanent a viure el lema ignasià de ser “contemplatius en l’acció”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)