Dar voz a los jóvenes

Entrevista realizada a David Jou y Mirabent, físico, poeta y nuevo presidente de la Fundación Joan Maragall

18 Nov, 2019
Església de Barcelona

El físico y poeta David Jou y Mirabent es el nuevo presidente de la Fundación Joan Maragall (FJM), entidad de la cual es miembro desde 1993. Toma el relevo del Dr. Josep M. Carbonell, que ha cumplido dos mandatos de cuatro años. La FJM inicia el curso con el compromiso de continuar siendo “un espacio de diálogo, de debate, de reflexión y –tanto como sea posible- de creación de pensamiento”, y el nuevo presidente empieza “con la convicción que pueda contribuir a hacer más rico, abierto y dinámico nuestro entorno cultural”.

¿Qué objetivos se propone como presidente?

De acuerdo con las aspiraciones y reflexiones del Patronato, el nuevo impulso se basa esencialmente en tres puntos: potenciar los seminarios de la Fundación y su visibilidad pública, acentuar la sintonización con las preocupaciones de actualidad y ampliar su faceta internacional.

¿Cuál es el reto cultural más importante de la sociedad actual?

Uno de los más importantes es el de la transmisión generacional de la vertiente cultural del Cristianismo. Por eso, hay que estudiar bien como hacer presente este valor en unas nuevas generaciones que ya han crecido en una sociedad secularizada donde la educación religiosa ya es, habitualmente, ausente. Con este objetivo la FJM seguirá desarrollándose en el ámbito del mundo digital.

¿Y esto como lo harán?

Queremos hacer algunas sesiones que den voz a representantes muchos jóvenes, porque nos expliquen sus inquietudes de carácter diverso y los medios digitales a través de los cuales las viven y las propagan. Incrementaremos la atención a las artes plásticas y a la creación de imaginarios para la representación simbólica de la temática cristiana, y fortaleceremos nuestros vínculos internacionales a través de nuestra participación a Pax Romana, a la Red Europea de centros culturales católicos y a la Academia de las Religiones.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 24 de noviembre

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)