Donar la veu als joves

Entrevista realitzada a David Jou i Mirabent, poeta, físic i el nou president de la Fundació Joan Maragall

18 Nov, 2019
Església de Barcelona

El físic i poeta David Jou i Mirabent és el nou president de la Fundació Joan Maragall (FJM), entitat de la qual n’és membre des de 1993. Pren el relleu del Dr. Josep M. Carbonell, que ha complert dos mandats de quatre anys. La FJM inicia el curs amb el compromís de continuar sent “un espai de diàleg, de debat, de reflexió i –tant com sigui possible- de creació de pensament”, i el nou president comença “amb la convicció que pugui contribuir a fer més ric, obert i dinàmic el nostre entorn cultural”.

Quins objectius es proposa com a president?

D’acord amb les aspiracions i reflexions del Patronat, el nou impuls es basa essencialment en tres punts: potenciar els seminaris de la Fundació i la seva visibilitat pública, accentuar la sintonització amb les preocupacions d’actualitat i ampliar la seva faceta internacional.

Quin és el repte cultural més important de la societat actual?

Un dels més importants és el de la transmissió generacional del vessant cultural del Cristianisme. Per això, cal estudiar bé com fer present aquest valor a unes noves generacions que ja han crescut en una societat secularitzada on l’educació religiosa ja és, habitualment, absent. Amb aquest objectiu la FJM seguirà desenvolupant-se en l’àmbit del món digital.

I això com ho faran?

Volem fer algunes sessions que donin veu a representants molts joves, perquè ens expliquin les seves inquietuds de caràcter divers i els mitjans digitals a través dels quals les viuen i les propaguen. Incrementarem l’atenció a les arts plàstiques i a la creació d’imaginaris per a la representació simbòlica de la temàtica cristiana, i enfortirem els nostres vincles internacionals a través de la nostra participació a Pax Romana, a la Xarxa Europea de centres culturals catòlics i a l’Acadèmia de les Religions.

Entrevista realitzada por Òscar Bardají y Martín per al Full Dominical del 24 de novembre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)