Donar la veu als joves

Entrevista realitzada a David Jou i Mirabent, poeta, físic i el nou president de la Fundació Joan Maragall

18 Nov, 2019
Església de Barcelona

El físic i poeta David Jou i Mirabent és el nou president de la Fundació Joan Maragall (FJM), entitat de la qual n’és membre des de 1993. Pren el relleu del Dr. Josep M. Carbonell, que ha complert dos mandats de quatre anys. La FJM inicia el curs amb el compromís de continuar sent “un espai de diàleg, de debat, de reflexió i –tant com sigui possible- de creació de pensament”, i el nou president comença “amb la convicció que pugui contribuir a fer més ric, obert i dinàmic el nostre entorn cultural”.

Quins objectius es proposa com a president?

D’acord amb les aspiracions i reflexions del Patronat, el nou impuls es basa essencialment en tres punts: potenciar els seminaris de la Fundació i la seva visibilitat pública, accentuar la sintonització amb les preocupacions d’actualitat i ampliar la seva faceta internacional.

Quin és el repte cultural més important de la societat actual?

Un dels més importants és el de la transmissió generacional del vessant cultural del Cristianisme. Per això, cal estudiar bé com fer present aquest valor a unes noves generacions que ja han crescut en una societat secularitzada on l’educació religiosa ja és, habitualment, absent. Amb aquest objectiu la FJM seguirà desenvolupant-se en l’àmbit del món digital.

I això com ho faran?

Volem fer algunes sessions que donin veu a representants molts joves, perquè ens expliquin les seves inquietuds de caràcter divers i els mitjans digitals a través dels quals les viuen i les propaguen. Incrementarem l’atenció a les arts plàstiques i a la creació d’imaginaris per a la representació simbòlica de la temàtica cristiana, i enfortirem els nostres vincles internacionals a través de la nostra participació a Pax Romana, a la Xarxa Europea de centres culturals catòlics i a l’Acadèmia de les Religions.

Entrevista realitzada por Òscar Bardají y Martín per al Full Dominical del 24 de novembre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)