Cristianisme i Justícia pide una hospitalidad universal que ponga en el centro a las personas más vulnerables

En la última publicación de la colección “Papeles”, el centro apunta los criterios que deben guiar una acción continuada en favor de la acogida y la hospitalidad

26 Abr, 2022
Església de Barcelona

A raíz de la crisis de refugiados que ha generado la guerra en Ucrania, el centro de estudios Cristianisme i Justícia acaba de publicar el papel Hospitalidad sí, hospitalidad siempre, que firman Maria del Carmen de la Fuente y Santi Torres, ambos miembros de la Fundación Migra Studium.

En este comunicado reflexionan sobre la respuesta que estamos dando, tanto a escala individual como comunitaria e institucional, a esta crisis. La ola de solidaridad que ha despertado la guerra en Ucrania nos muestra que no todo está perdido, que es posible la fraternidad, nos dicen, y también señalan una serie de criterios para ayudar a construir una acción continuada a favor de la acogida y la hospitalidad.

Universalidad, permanencia, mayor necesidad y trabajo en red

 En primer lugar, el texto pide una acogida y una hospitalidad que sea universal, sin distinción entre personas refugiadas o migrantes, sea cual sea el país de origen y la causa de su desplazamiento, movilizando el máximo de recursos para atender bien el mayor número de personas, y evitando una hospitalidad discriminatoria. El segundo criterio es el de permanencia, sosteniendo la hospitalidad para acompañar procesos hacia la autonomía y la inclusión plenas. En tercer lugar es necesario poner en el centro las personas que tienen una mayor necesidad, es decir, aquellas más vulnerables o que pueden quedar en los vacíos del sistema de protección internacional. Y finalmente, para conseguirlo es necesario el trabajo en red y la coordinación, para desarrollar acciones de mayor amplitud y calidad.

Estos criterios están en línea con el posicionamiento que también ha hecho público el Servicio Jesuita a Migrantes (SJM), red de entidades vinculadas a la Compañía de Jesús, y de la cual forma parte la Fundación Migra Studium.

Convertirnos en personas y comunidades hospitalarias

A pesar de la magnitud de los retos que tenemos, la reflexión que recoge Cristianisme i Justícia en esta publicación nos recuerda que “está a nuestro alcance convertirnos en personas y comunidades hospitalarias que construyen desde abajo una sociedad más fraterna y más humana, capaz de acoger a las personas más vulnerables, entre ellas, las personas migrantes y desplazadas”.

Fuente: Cristianisme i Justícia

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Su rostro resplandecía como el sol.

(Mt 17,1-9)