Cristianisme i Justícia demana una hospitalitat universal que posi al centre les persones més vulnerables

En la darrera publicació de la col·lecció “Papers”, el centre assenyala els criteris que han de guiar una acció continuada a favor de l’acollida i l’hospitalitat

26 Abr, 2022
Església de Barcelona

Arran de la crisi de refugiats que ha generat la guerra d’Ucraïna, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar el paper Hospitalitat sí, hospitalitat sempre, que signen Maria del Carmen de la Fuente i Santi Torres, tots dos membres de la Fundació Migra Studium.

En aquest document reflexionen sobre la resposta que estem donant, tant a escala individual com comunitària i institucional a aquesta crisi. L’onada de solidaritat que ha despertat la guerra d’Ucraïna ens mostra que no tot està perdut, que és possible la fraternitat, ens diuen, i també assenyalen una sèrie de criteris per ajudar a construir una acció continuada a favor de l’acollida i l’hospitalitat.

Universalitat, permanència, major necessitat i treball en xarxa

En primer lloc, el text demana una acollida i una hospitalitat que sigui universal, sense distinció entre persones refugiades i/o migrades, sigui quin sigui el país d’origen i la causa del seu desplaçament, movilitzant els màxim de recursos per atendre bé el major nombre de persones, i evitant una hospitalitat discriminatòria. El segon criteri és el de permanència, sostenint l’hospitalitat per a acompanyar processos cap a l’autonomia i la inclusió plenes. En tercer lloc és necessari posar al centre les persones que tenen una major necessitat, és a dir, aquelles més vulnerables o que poden quedar en els buits del sistema de protecció internacional. I finalment, per aconseguir-ho és necessari el treball en xarxa i la coordinació, per tal de desenvolupar accions de més abast i de més qualitat.

Aquests criteris estan en línia amb el posicionament que també ha fet públic el Servei Jesuïta a Migrants (SJM), xarxa d’entitats vinculades a la Companyia de Jesús i de la qual forma part la Fundació Migra Studium.

Esdevenir persones i comunitats hospitalàries

Tot i la magnitud dels reptes que tenim, la reflexió que recull Cristianisme i Justícia en aquesta publicació, ens recorda que “està al nostre abast esdevenir persones i comunitats hospitalàries que construeixin des de baix una societat més fraternal i humana, capaç d’acollir les persones més vulnerables, entre les quals hi ha les migrants i desplaçades”.

Font: Cristianisme i Justícia

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)