El cardenal Omella i els bisbes auxiliars participen a l’Assemblea Plenària de la CEE

Fotografia: Conferència Episcopal Espanyola

Ha començat el seu discurs a la sessió inaugural de l’Assemblea Plenària de la CEE parlant de la situació d’Ucraïna i el context social en el qual vivim. «Enmig del caos de les informacions sobre la guerra, de les imatges terribles del sofriment del poble ucraïnès, de les interpretacions dels analistes, els gestos i les paraules constants del papa Francesc han estat contundents» en descriure la guerra a Ucraïna com «una massacre insensata en la qual cada dia es repeteixen estralls i atrocitats». El cardenal Omella també ha afirmat que «la invasió d’Ucraïna, en un cert sentit, ens ha despertat. Els europeus ens hem començat a fer preguntes que abans no ens fèiem». Així mateix, ha demanat que «l’acció ha d’anar acompanyada de l’oració». Ha explicat que «el papa Francesc ha demanat a tots els catòlics, als cristians d’altres confessions, i als homes i dones de bona voluntat, que ens unim en una pregària a Déu. […] L’oració no està en contradicció amb cap esforç just, ni lleva espai a cap iniciativa, sinó que la complementa i la potència».

També ha agraït i felicitat el treball de Càritas Espanyola que fa 75 anys. «De manera particular vull destacar la gran labor que realitza Càritas Espanyola que enguany celebra el seu 75 aniversari».

Situació social a Espanya

D’altra banda, ha parlat de la situació social a Espanya concretant-ho amb la creixent pobresa i desigualtat citant l’Informe Foessa, «Avui, 11 milions de persones a Espanya pateixen pobresa i 6 milions d’elles, pobresa extrema». També ha parlat dels joves i com aquest món els indueix a l’aïllament, a la por d’afrontar la realitat, a situacions de dependència i de violència. Així com dels ancians que ha destacat com cada vegada més viuen en solitud i descartats per la societat.

Un altre punt ha estat la política. El cardenal Juan José Omella ha destacat la desconfiança en les institucions: «Segons l’Eurobaròmetre, un 90% dels espanyols desconfien dels partits polítics, i un 70% del Govern i del Congrés, que és tant com desconfiar de la democràcia». També ha parlat de les institucions com la CEE que «ha demostrat la seva utilitat per a promoure una convivència en llibertat» i de les llibertats que avui dia estan en perill.

Seguidament, ha parlat dels mitjans de comunicació lliures. «En el context d’una societat creixentment fracturada i polaritzada, els mitjans de comunicació haurien de promoure una autèntica concòrdia. Però a vegades la comunicació es posa al servei d’interessos ideològics, de polaritzacions polítiques, i llavors pot contribuir a trencar els fràgils fils de la convivència». Ha afirmat que: «ho vulguin o no, els mitjans són avui, a més de garants de la crítica i del debat plural, instruments d’una narració que ajuda a la convivència o que la desgasta i fins i tot la trenca».

D’altra banda, ha demanat treballar en col·laboració: Administracions – Societat Civil – Església per «una sana democràcia no enfronta el sector públic al sector privat, sinó que promou la seva cooperació i assegura un ús eficaç dels recursos en benefici dels ciutadans, evitant duplicitats ineficients i innecessàries».

L’Església catòlica a Espanya

El segon punt ha estat l’Església catòlica a Espanya. «En l’actualitat, l’Església catòlica és una gran desconeguda per a molts conciutadans nostres», però insisteix que «l’Església no té un altre interès en aquest món que defensar la dignitat de l’ésser humà, promoure el bé comú i treballar per a refer la comunió i la fraternitat».

En aquest sentit, ha parlat dels abusos sexuals i els ha titllat d’«epidèmia global silenciada». «L’Església manifesta el seu profund dolor i torna novament a demanar perdó pels delictes comesos per germans nostres. Per a abordar el drama dels abusos i millorar els procediments que les diferents entitats eclesials han posat en marxa, la CEE ha encarregat al prestigiós despatx d’advocats Cremades & Calvo-Sotelo una auditoria independent sobre la gestió dels casos d’abusos sexuals ocorreguts en el si de l’Església catòlica a Espanya». D’aquesta manera ha assegurat que «el drama dels abusos sexuals és una autèntica xacra social que requereix una anàlisi completa i un bon diagnòstic, lliure de demagògies i sectarismes ideològics».

D’altra banda, ha parlat de la llibertat de consciència. «L’objecció de consciència és un dret necessari en la vida democràtica, és una garantia de veritable convivència, ja que permet un espai segur per a tots enfront de qualsevol temptativa d’abús del poder o d’imposició de l’opinió majoritària». També del laïcisme i la llibertat religiosa: «L’Església no desitja ni cerca cap mena de privilegi ni d’especial protecció. El que reclama és senzillament la llibertat de proposar l’anunci de Crist salvador, i de viure a camp obert les conseqüències ètiques i culturals d’aquest anunci en diàleg amb tots, així com contribuir, des de la seva pròpia identitat, al bé comú de la societat en la qual es troba inserida».

La missió evangelitzadora de l’Església

El tercer i últim punt és la missió evangelitzadora. Que tal com ha dit el cardenal Omella és «la raó de ser de l’Església, el motiu de la seva creació pel Senyor va ser continuar la seva missió evangelitzadora en el món. L’esperit missioner de l’Església es resumeix en l’impuls de comunicar l’alegria que ens ha estat donada». Ha tornat a referir-se als joves assegurant que representen «un repte de primera magnitud per a l’Església. Ells tenen un rol fonamental en el canvi d’època que estem vivint. […] És necessari que els ajudem, perquè la crisi social i econòmica que estem vivint no els porti al descoratjament ni al buit. Els joves necessiten i tenen dret a l’anunci alegre de l’Evangeli». A més ha demanat marcar les dues X de la declaració de l’IRPF. «Tornem a convidar a totes les persones de bé al fet que marquin les dues X de la seva declaració: la de l’Església i la de fins socials. Ja que no té cap cost extra per al contribuent i dota de recursos a l’Església i a totes les seves entitats amb finalitats socials».

El president de la CEE ha volgut parlar també del matrimoni i la família. «L’Església desitja presentar la bellesa del matrimoni, de la unió fidel i definitiva entre un home i una dona oberta a la vida. Que l’Església celebri el matrimoni és una autèntica profecia per al món». Pel que fa a la família ha assegurat que és «la cèl·lula vital de la societat, titular de drets propis i originaris, que ocupa el centre de la vida social. La família és el bressol de la vida i de l’amor on naixem i creixem». I ha demanat apostar per la vida. «La defensa de la vida en la seva integritat és fonamental. Una societat que no protegeix la vida dels seus integrants és una societat abocada al fracàs i a la barbàrie».

Pel que fa a la missió dels laics a l’Església el cardenal Omella ha assegurat «Aquest «sortir» ens interpel·la a tots els membres de l’Església, però molt especialment als laics que, en funció de la seva pròpia vocació d’estar en el món, són anomenats avui a humanitzar el món i a mostrar la bellesa de la fe en tots els ambients».

Finalment, ha remarcat la sinodalitat. «L’Església és una gran família que creix i avança, compartint la vida i treballant unida, guiada per l’Esperit Sant. En aquest sentit, utilitzem un terme molt precís per a qualificar-la, parlem de l’Església sinodal. La missió evangelitzadora i la sinodalitat defineixen la manera de fer i de ser de l’Església, són la seva essència». Ha finalitzat dient: «No volem acabar aquestes paraules sense reiterar la nostra comunió i afecte al papa Francesc que s’han vist enfortits per la Visita ad Límina que els bisbes de la CEE hem realitzat en els passats mesos de desembre i gener. Agraïm al Papa el seu fratern acolliment i l’impuls que ens ha donat a les iniciatives i projectes de les nostres diòcesis de les quals els hem donat compte. Certament, ens hem sentit confirmats en la fe pel Successor de Pere i units a ell, compromesos en l’anunci de l’Evangeli i el servei al poble que Déu ens ha confiat».