La Comunitat de Sant’Egidio ofereix més atenció a la gent gran després de la massacre de la pandèmia

La comunitat demana constituir un nou model d’atenció i cura dels ancians per integrar-los en el teixit social i evitar l’aïllament

26 Abr, 2022
Església de Barcelona

La fi de l’ús obligatori de la mascareta en interiors vol deixar enrere la pandèmia de Covid-19 i tornar a una certa normalitat. És així pels ancians, particularment els que viuen en residències? La massacre d’ancians que s’ha viscut a les residències a causa del coronavirus ha propiciat un canvi en el model d’atenció i cura dels ancians? Què es pot fer? Per respondre a aquestes preguntes la Comunitat de Sant’Egidio, en conferencia de premsa del 26 d’abril a la Sala de la Pau, ha presentat dades i propostes a fi d’impulsar un canvi en el model d’atenció i cura dels ancians que pugui assegurar que els ancians passin els darrers anys de la seva vida a casa.

Entre el 85% i el 90% de les residències de gent gran tornen a rebre visites

S’ha demanat a l’administració pública que s’actuï per facilitar la visita de familiars, amics i voluntaris als ancians de les residències. En un estudi fet recentment per la comunitat de Sant’Egidio a les residencies per ancians de Barcelona es constata que entre el 85 i el 90% de les residencies els ancians tornen a rebre visites. Però amb quines condicions? El temps de la visita està controlat, és molt curt i en llocs restringits, en la majoria dels casos ha de ser amb cita prèvia. El més preocupant es que només en el 27% de les residencies hi entren persones voluntàries. O be no es permet la visita de voluntaris o en les que ho desitjarien no en tenen. A causa d’això els ancians que no tenen família o que no reben visita dels familiars estan més sols.  En aquests darrers dos anys l’estat de salut de molts ancians ha empitjorat a causa de l’aïllament, de la manca de socialització amb els seus familiars i amics i del deteriorament físic derivat de la inactivitat i la disminució del règim de visites sanitàries. Molts ancians continuen estant aïllats a les residencies i es precís que es faciliti la visita de familiars i amics.

En la cerca d’un nou model d’assistència als ancians

Per altra banda, en la conferencia de premsa s’ha fet evident que la institucionalització continua sent la columna vertebral del sistema d’atenció i cura dels ancians. Un nou model d’assistència als ancians s’ha de basar en la prevenció, en particular en la lluita contra l’aïllament social i la solitud, i ha de tenir com principal objectiu que els ancians romanguin a casa. Per aconseguir-ho cal intervenir en un nou model d’atenció i cura dels ancians que integri l’assistència social i sanitària en l’atenció domiciliària, per tots aquells que ho necessitin. En la conferència de premsa s’ha presentat el document annex que s’ha enviat a les diferents administracions públiques que gestionen els serveis socials i sanitaris a Catalunya. Es proposa la creació d’una comissió per dissenyar aquest nou model d’atenció i cura dels ancians que tingui com objectiu fonamental que els ancians passin els darrers anys de la seva vida a casa.

Font i fotografies: Sant’Egidio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)