La Comunitat de Sant’Egidio ofereix més atenció a la gent gran després de la massacre de la pandèmia

La comunitat demana constituir un nou model d’atenció i cura dels ancians per integrar-los en el teixit social i evitar l’aïllament

26 Abr, 2022
Església de Barcelona

La fi de l’ús obligatori de la mascareta en interiors vol deixar enrere la pandèmia de Covid-19 i tornar a una certa normalitat. És així pels ancians, particularment els que viuen en residències? La massacre d’ancians que s’ha viscut a les residències a causa del coronavirus ha propiciat un canvi en el model d’atenció i cura dels ancians? Què es pot fer? Per respondre a aquestes preguntes la Comunitat de Sant’Egidio, en conferencia de premsa del 26 d’abril a la Sala de la Pau, ha presentat dades i propostes a fi d’impulsar un canvi en el model d’atenció i cura dels ancians que pugui assegurar que els ancians passin els darrers anys de la seva vida a casa.

Entre el 85% i el 90% de les residències de gent gran tornen a rebre visites

S’ha demanat a l’administració pública que s’actuï per facilitar la visita de familiars, amics i voluntaris als ancians de les residències. En un estudi fet recentment per la comunitat de Sant’Egidio a les residencies per ancians de Barcelona es constata que entre el 85 i el 90% de les residencies els ancians tornen a rebre visites. Però amb quines condicions? El temps de la visita està controlat, és molt curt i en llocs restringits, en la majoria dels casos ha de ser amb cita prèvia. El més preocupant es que només en el 27% de les residencies hi entren persones voluntàries. O be no es permet la visita de voluntaris o en les que ho desitjarien no en tenen. A causa d’això els ancians que no tenen família o que no reben visita dels familiars estan més sols.  En aquests darrers dos anys l’estat de salut de molts ancians ha empitjorat a causa de l’aïllament, de la manca de socialització amb els seus familiars i amics i del deteriorament físic derivat de la inactivitat i la disminució del règim de visites sanitàries. Molts ancians continuen estant aïllats a les residencies i es precís que es faciliti la visita de familiars i amics.

En la cerca d’un nou model d’assistència als ancians

Per altra banda, en la conferencia de premsa s’ha fet evident que la institucionalització continua sent la columna vertebral del sistema d’atenció i cura dels ancians. Un nou model d’assistència als ancians s’ha de basar en la prevenció, en particular en la lluita contra l’aïllament social i la solitud, i ha de tenir com principal objectiu que els ancians romanguin a casa. Per aconseguir-ho cal intervenir en un nou model d’atenció i cura dels ancians que integri l’assistència social i sanitària en l’atenció domiciliària, per tots aquells que ho necessitin. En la conferència de premsa s’ha presentat el document annex que s’ha enviat a les diferents administracions públiques que gestionen els serveis socials i sanitaris a Catalunya. Es proposa la creació d’una comissió per dissenyar aquest nou model d’atenció i cura dels ancians que tingui com objectiu fonamental que els ancians passin els darrers anys de la seva vida a casa.

Font i fotografies: Sant’Egidio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)