Conclusión del centenario de la Institución Teresiana en Cataluña

El obispo auxiliar de Barcelona Mons. Sergi Gordo preside el último acto de la institución fundada por San Pedro Poveda a la basílica de la Merced

02 Oct, 2019
Església de Barcelona

Con una fotografía de San Pedro Poveda sobre el presbiterio se desarrolló la celebración de la clausura del centenario de la Institución Teresiana en Cataluña. Una celebración para agradecer esta larga trayectoria de compromiso “para que la vocación transformadora social y eclesial del fundador, continúe haciéndose”. Así lo dijeron los presidentes de las Asociaciones de la Institución Teresiana, Pilar Álvarez i Xavier Toda, en el primer acto de celebración de estos 100 años, y así se arreció en este último encuentro.

Todos los miembros de la Institución Teresiana se encontraron en la basílica de la Merced. El obispo auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo presidió la celebración acompañado del obispo de Sant Feliu, Agustí Cortés; el obispo de Solsona, Xavier Novell; el abad de Montserrat, Josep M. Soler; y un grupo de presbíteros.

Un trabajo que continúa

Los amigos y colaboradores de la institución llenaron la basílica. “Este centenario -dijo el obispo Sergi Gordo-, lo habéis vivido como una reafirmación de la voluntad de continuar trabajando como lo que sois, una asociación internacional de laicos cristianos, al servicio del carisma de transformación social y eclesial de San Pedro Poveda”. Así mismo los animó a continuar “un trabajo, a menudo discreta pero eficaz, y con una eficacia capilar. Con esta imagen, quiero significar que llegáis a muchas personas de todas las edades y, especialmente, a los jóvenes”. El obispo auxiliar de Barcelona también invitó a escuchar el clamor de los pobres “tal como lo escuchó san Pedro Poveda a las Cuevas de Guadix” aseguró.

Después de la eucaristía, se representó Victoria Díez, al Centro Cultura San Vicenç de Sarriá, que recoge diferentes etapas de la vida y del proceso espiritual de esta maestra de la Institución Teresiana, beatificada por la Iglesia.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Su rostro resplandecía como el sol.

(Mt 17,1-9)