Cloenda del centenari de la Institució Teresiana a Catalunya

El bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sergi Gordo presideix l’últim acte de la institució fundada per Sant Pedro Poveda a la basílica de la Mercè

02 Oct, 2019

Amb una fotografia de Sant Pedro Poveda sobre el presbiteri es va desenvolupar la celebració de la clausura del centenari de la Institució Teresiana a Catalunya. Una celebració per agrair aquesta llarga trajectòria de compromís “per tal que la vocació transformadora social i eclesial del fundador, continuï fent-se”. Així ho van dir els presidents de les Associacions de la Institució Teresiana, Pilar Álvarez i Xavier Toda, en el primer acte de celebració d’aquests 100 anys, i així es va refermar en aquesta darrera trobada.

Tots els membres de la Institució Teresiana es van trobar a la basílica de la Mare de Déu de la Mercé. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo va presidir la celebració acompanyat del bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés; el bisbe de Solsona, Xavier Novell; l’abat de Montserrat, Josep M. Soler; i un grup de preveres.

Una feina que continua

Els amics i col·laboradors de la institució van omplir la basílica. “Aquest centenari -va dir el bisbe Sergi Gordo-, l’heu viscut com una reafirmació de la voluntat de continuar treballant com el que sou, una associació internacional de laics cristians, al servei del carisma de transformació social i eclesial de Sant Pere Poveda”. Així mateix els va animar a continuar “una feina, sovint discreta però eficaç, i amb una eficàcia capil·lar. Amb aquesta imatge, vull significar que arribeu a moltes persones de totes les edats i, especialment, als joves”. El bisbe auxiliar de Barcelona també va convidar a escoltar el clam dels pobres “tal com el va escoltar sant Pere Poveda a les Coves de Guadix” va assegurar.

Després de l’eucaristia, es va representar Victoria Díez, al Centre Cultura Sant Vicenç de Sarrià, que recull diferents etapes de la vida i del procés espiritual d’aquesta mestra de la Institució Teresiana, beatificada per l’Església.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)