100 anys de la OIT: un futur sense precarietat laboral

Amb motiu de la Jornada Mundial del Treball Decent i el doble centenari de la Vaga de la Canadenca i l’Organització Internacional del Treball, tres entitats compromeses amb la dignificació del treball s’han reunit aquest primer d’Els Dilluns dels Drets Humans del curs per debatre sobre el futur laboral, especialment per a les persones i col·lectius més vulnerables de la societat.

Quina pel·lícula mundial social i laboral ens espera?

“Què és el que hauria d’estudiar? Quines condicions laborals vull tenir en un futur? Cap a on van les societats? Quins seran els nous llocs de treball?” són algunes de les incerteses més quotidianes que a la celebració del centenari de l’Organització Internacional del Treball s’han formulat més seriosament.

Tot i que la pobresa ha disminuït, una manifestació de que s’està assistint a una recuperació econòmica, segueixen produint-se injustícies socials i, conseqüentment, un progressiu empobriment dels treballadors. L’OIT ha instal·lat com a capçalera de l’agenda mundial 2030 la centralitat de la persona i la humanització del sector mercantil per a afrontar les futures panoràmiques.

Les que cuiden i a qui no cuida ningú

La cura de la llar és un exemple de les ocupacions que es preveu que seguirà sent de les més necessitades. A Espanya existeixen més de sis centes mil treballadores domèstiques, però tot i que la posició estigui regulada per les administracions és una de les més explotades. “Queda molta feina per fer: encara que cotitzen, no tenen dret a l’atur i estan fora de la llei de protecció de riscos laborals”, explica Carmen Juares, coordinadora de la Associación Mujeres Migrantes Diversas. L’entitat reclama al Govern la ratificació del conveni 189, que faria més justa la situació laboral i asseguraria una vida més digne a totes aquestes treballadores, que majoritàriament són dones i moltes migrades.

L’església es reuneix amb la OIT

“No hi ha un futur apriorístic”, ha declarat Judith Carreras, consellera de l’equip de l’Oficina OIT d’Espanya. “Hem de decidir com volem encarar i dirigir les noves tendències mundials i no amagar-nos”. El paper de l’Esglèsia és decisiu a l’hora de configurar la transformació: “malgrat els nostres esforços en la construcció de la pau, la justícia social i les normes laborals, ens enfrontem a seriosos problemes de desocupació, explotació, tràfic de persones, treball esclau […] i pràctiques i mitjans tecnològics qüestionables”, declarava el Papa Francesc a la reunió centenària de la OIT el passat juny.

L’epidèmia de les economies fraudulentes

I és que la revolució tecnològica és una de les grans metamorfosis mundials que més impacte està tenint en les noves tendències mercantils i ocupacionals, com l’economia de plataformes i la uberització. Aquests fenòmens viuen en un núvol legal que encara no han limitat els diferents actors i s’estan produint alarmants fugues de drets laborals.

“Moltes d’aquestes empreses justifiquen el frau fiscal sota el paraigües de la innovació”, adverteix Núria Soto, representant de Ridersxderechos, una cooperativa que s’encarrega de lluitar per les condicions dels treballadors que es dediquen a fer repartiment amb diferents transports. “Es pot ser una empresa novedosa i respectar la llei”, indicava. A diferència del cas més invisibilitzat i en solitud que viuen les dones que es dediquen a la feina de la llar, “als riders els veiem circular per les nostres ciutats, però igualment viuen situacions amagades d’injustícia”, reflexiona la dinamitzadora de la xerrada Laura Mor.

Revenent la bici

“Mira, em paguen per anar en bici i portar una motxilla a l’esquena!”, va pensar La Núria Soto, quan necessitava diners per pagar-se la universitat. Un temps després de donar-se d’alta d’autònom, quelcom fins ara desconegut per ella, va descobrir que li havien venut la moto… o la bici? A la pràctica, la definició d’aquesta figura laboral no quadrava amb la realitat. “L’horari flexible que et prometen és un miratge, al final depenia de que complís les ordres que implícitament marcava l’empresa: si no acceptava encàrrecs el cap de setmana, desprès no em trucaven per treballar”. Al final, l’autonomía no és real.

Aquests negocis s’articulen a través d’una falsa figura de l’autònom. El fals autònom és el treballador obligat a donar-se d’alta en el règim dels treballadors autònoms de la Tresoreria General de la Seguretat Social (amb tots els gastos que això comporta pel particular). Malgrat treballar i realitzar una prestació de serveis per a una empresa de manera depenent, aliena, voluntària estan sota l’organització empresarial i a canvi d’una retribució determinada per aquesta, és a dir, el treballador depèn completament de l’empresa en totes les seves vessants. Això suposa un estalvi de costos socials per a l’empresari.

La responsabilitat és universal

“La lluita que fem és per tots”, exclamaven tant la Núria Soto com la Carmen Juares. “No només pels riders”, deia Soto, “no només per les cuidadores”, deia Juares. Es tracten de dinàmiques emergents que poden colonitzar altres territoris si la legalitat no les atura. Tal i com resumia Carreras, un dels reptes estel·lars de la OIT és prometre una Garantia Laboral Universal, que independentment de la figura laboral que ampari als treballadors, s’assegurin uns drets i condicions dignes. Al final, però, la responsabilitat que es compleixin no només recau en el Govern i els personatges internacionals; sinó en el que fa cadascú al seu espai personal per impulsar aquestes iniciatives que perfilaran el paisatge dels propers anys.