El papa Francesc impulsa una nova primavera missionera a l’Església  

Al Vídeo del Papa d'octubre, que es llança en la inauguració del Mes Missioner Extraordinari, el Sant Pare proposa desvetllar “un nou impuls en l'activitat missionera de l'Església”

02 Oct, 2019
Església de Barcelona

El mes d’octubre, el Vídeo del Papa està dirigit a tots els catòlics perquè revisquin la consciència missionera i afrontin “el desafiament d’anunciar a Jesús mort i ressuscitat”. L’edició d’aquest mes s’emmarca en l’inici de el Mes Missioner Extraordinari (MME) —#MissionaryOctober—, una convocatòria que Francesc va anunciar “amb la finalitat d’alimentar la cremor de l’activitat evangelitzadora de l’Església ad gentes”. Des de les Obres Missionals Pontifícies (OMP) s’han fet eco de les paraules del Sant Pare per a buscar que aquest MME “sigui un temps de gràcia intensa i fecunda per a promoure iniciatives i intensificar de manera especial l’oració –ànima de tota missió–”.

La missió per tot el globus

“La sortida missionera és el paradigma de tota obra de l’Església”. Existeixen zones en les quals l’Església encara està en els seus inicis i necessita un suport especial —els anomenats territoris de missió—: actualment, hi ha 1109 d’aquests territoris que s’estenen per Àfrica, Àsia i illes d’Oceania i Amèrica. S’estima que el 37% de l’Església Universal és territori de missió, és a dir, pràcticament un terç de l’Església Catòlica. Això comporta una labor que viu en constant evolució, ja que a mesura que es creen nous territoris, s’assignen institucions socials, educatives i pastorals per a cobrir tot tipus de necessitats. Un enorme percentatge del treball social i educatiu de l’Església es desenvolupa en territoris de missió.

Trencant fronteres

Al missatge del vídeo, Francesc proposa “arribar a les perifèries, als ambients humans, als ambients culturals i religiosos encara aliens a l’Evangeli”. Es tracta d’un anomenat cap a tots per a anunciar l’Evangeli com a deixebles missioners. Aquest renovat impuls, no obstant això, no significa fer proselitisme, “sinó una vida a comunicar: Déu, la seva vida divina, el seu amor misericordiós, la seva santedat. I és l’Esperit Sant qui ens envia, ens acompanya, ens inspira: és Ell l’autor de la missió”. El programa missioner parteix de l’alegria de l’Evangeli i Francesc aclareix que el seu anunci ha de realitzar-se respectant a les cultures i les tradicions de tots els pobles, sent conscients que “el cor de la missió de l’Església és l’oració”.

La importància de la intimitat

El P. Frédéric Fornos, SJ, Director Internacional de la Xarxa Mundial d’Oració del Papa (que inclou al Moviment Eucarístic Juvenil), subratlla que “es poden fer moltes coses i desplegar molta energia al servei de la missió, però sense oració no hi ha veritable fecunditat, per la qual cosa tot es torna laboriós perquè en comptes de fer-nos dòcils davant l’Esperit del Senyor confiem en la nostra pròpia força i voluntat”. “L’experiència ens ensenya que és de la nostra oració, una trobada personal amb el Senyor, que neix el desig d’estar al servei de la seva missió en el nostre entorn, en els nostres barris i ciutats i fins i tot pels camins del món. La missió no és, de fet, un deure o obligació, sinó una feliç plenitud que desborda del nostre baptisme, de la nostra nova vida en Crist, i que no podem sinó compartir”.

Com a membres d’una “Església peregrina […] missionera per la seva naturalesa”, Francisco demana en la seva intenció mensual i en l’inici d’aquest Mes Missioner Extraordinari que “l’Esperit Sant susciti una nova primavera missionera per a tots els batejats i enviats per l’Església de Crist en missió pel món”.

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)