“Vaig néixer cristià, moriré cristià”

Cristians assassinats per no unir-se a l'ISIS

02 Oct, 2019
Església de Barcelona

Ajuda a l’Església Necessitada ha mostrat com és la situació a Síria després de 8 anys de guerra civil. La reconstrucció del país és més difícil per a les minories, especialment la cristiana. Ells, a més de sofrir el conflicte armat, van patir la persecució per part de fonamentalistes islàmics.

Un testimoniatge de la brutalitat

El pare Talal Mtanis Taalab és de Maaloula. Explica com a la seva ciutat els que abans eren veïns es van convertir en perseguidors. Un dia van entrar a casa i van assassinar a diversos familiars seus i amics: “Després d’una llarga discussió, els meus familiars van dir: Vam néixer cristians i morirem cristians. Van matar al primer, segurament després d’haver-ho torturat, i el mateix amb el segon, que era fill únic i un home molt pacífic. Van fer el mateix amb un estudiant d’enginyeria. Li van dir que havia de decidir. Que si volia tenir futur havia d’unir-se a ells. Els va donar la mateixa resposta: vaig néixer cristià i moriré cristià. Van matar als tres disparant al cap i el cor.

Mirades esperançadores

Per a donar suport als cristians de Síria, Ajuda a l’Església Necessitada ha posat en marxa diverses iniciatives per a recollir fons. Des de 2011 ha dut a terme 813 projectes i ha destinat més de 36 milions d’euros. Es tracta de projectes fets per a reconstruir no només les cases, sinó els cors dels seus habitants.

“Resem per cada família, per cada mare, per cada germà, perquè les seves llàgrimes encara són abundants. Que Déu els ofereixi consol i pau”, diu esperançat Mtanis Taalab. La població de Síria ha descendit dels 22 milions i mig als 18. D’ells, 12 milions han perdut la seva casa. A més, el 80% del total té dificultats per accedir a l’aigua potable i el 64% està en situació de necessitat humanitària greu.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)