L’Ateneu Universitari Sant Pacià inicia el seu cinquè curs

El Dr. Albert Viciano centra la seva lliçó inaugural en la crisi iconoclasta al període de l’Imperi Bizantí

02 Oct, 2019
Església de Barcelona
Ramon Ripoll

L’Ateneu Universitari Sant Pacià comença el curs. Després de quatre cursos acadèmics de funcionament, l’AUSP “continua el procés de refermament de les seves estructures internes i la seva projecció cap enfora”. Així ho ha explicat el seu rector, el Dr. Armand Puig. L’acte celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, ha estat presidit pel cardenal Joan Josep Omella, Gran Canceller de l’AUSP. També s’ha comptat amb la presència dels bisbes de les diòcesis catalanes. “Som una institució eclesiàstica, però no clerical, sinó profundament eclesial, que té la tasca de formar intel·lectualment els futurs pastors del poble de Déu i altres agents i treballadors dels diversos camps pastorals” explicava Puig.

El Dr. Armand Puig assegurava que l’Ateneu “és com un gran paraigua acadèmic que aixopluga fins a dotze realitats: tres facultats, un centre afiliat i vuit instituts, amb un total de 2.500 alumnes”. L’AUSP, integra les facultats de Teologia, Filosofia i l’Antoni Gaudí, els instituts superiors de Litúrgia, Teologia Fonamental, el CETEM de Mallorca i sis instituts de Ciències Religioses. L’AUSP, és membre també de la Federació Internacional d’Universitats Catòliques (FIUC) i de la Federació d’Universitats Catòliques d’Europea (FUCE).

Reconeixements i novetats

  El Dr. Armand Puig ha recordat la “profunditat i solidesa” del pensament del Dr. Joan Planellas, nomenat arquebisbe de Tarragona i nou Vice-Gran Canceller de l’AUSP, un autèntic “constructor” de l’Ateneu, que “ha contribuït a fer que aquest consolidés la seva vocació de pulmó intel·lectual de les diòcesis amb seu a Catalunya”. També ha destacat la figura del Dr. Xavier Morlans, “un tot terreny, un home de frontera sensible i cordial, atent i amatent, que ha ensenyat Teologia Sistemàtica durant molts anys”. Així mateix Morlans ha recollit la seva medalla. Així mateix el rector de l’Ateneu ha explicat les novetats de les tres facultats d’aquest proper curs 2019-2020.

Trasllat a l’Imperi Bizantí

El Dr. Albert Viciano, professor de la Facultat Antoni Gaudí, ha impartit la lliçó inaugural del curs, amb el títol El debat teològic en la crisi iconoclasta dels segles VIII i IX a l’Imperi Bizantí. El Dr. Viciano ha dit que “una de les diferències entre la tradició cristiana oriental i occidental és la significació de les representacions en imatges d’allò sagrat; mentre que en les esglésies orientals les icones pinten en allò representant la substància del sagrat, l’església occidental entén les imatges com una figuració didàctica, votiva i de culte”.

Cinc moments de la crisi iconoclàstica

“Pel que fa a l’estil –ha explicat-, mentre que en la tradició catòlica és lliure i adaptat a cada moment, en la tradició oriental la pintura sacra parteix d’uns paràmetres fixes i pressuposa una preparació interior del pintor per tal que la transfiguració de la imatge sigui possible”. Així mateix, el Albert Viciano ha indicat esquemàticament els cinc moments de la crisi iconoclàstica amb una primera fase oposada a la prohibició i destrucció d’imatges. En segon lloc amb un intent de solucionar la crisi convocant el concili iconoclasta d’Hièria, la qual cosa no va funcionar. Seguidament amb la victòria iconofílica del concili ecumènic de Nicea II. En quart lloc el renaixement iconoclasta sota l’emperador Lleó V l’Armeni. Finalment, la cinquena època amb la victòria final del culte de les icones en el concili de Constantinoble; un moment que va ser definitiu, ja que des de llavors la devoció i el culte de les icones han quedat inalterats a les Esglésies cristianes d’Orient. “A dia d’avui, el culte de les imatges de Crist ha d’enquadrar-se en altres paràmetres culturals, orientat al servei dels pobres i a la dignificació de la condició humana”, ha conclòs el Dr. Viciano.

«Cal ser un Bon Pastor»

El cardenal Omella ha estat l’encarregat de tancar la inauguració del curs de L’Ateneu Universitari Sant Pacià. “Parlar de pastoral no és parlar d’un aspecte formació, sinó quelcom que engloba a tots” explicava l’arquebisbe de Barcelona. “Tots els aspectes de la formació queden inclosos en la imatge del bon pastor, ja que la caritat és l’aspecte de totes les virtuts” assegurava. “Per ser missioners i apòstols, abans hem de ser deixebles. La missió d’aquests centres de formació és formar a bons pastors que comuniquin la vida de Jesucrist a les nostres comunitats” indicava el cardenal Omella. Per arribar a aquí l’arquebisbe de Barcelona va posar sobre la taula quatre tipus de preveres necessaris a les diòcesis. Primer de tot, preveres deixebles, després preveres missioners; seguidament preveres servidors de vida i per últim, preveres plens de misericòrdia.

“El gran repte és configurar-nos més en Crist. Clar que necessitem preveres ben formats, però també necessitem pastors sants que estimin a Crist i estimin a la gent” concloïa el cardenal tot demanant als preveres, catedràtics, i membres de l’AUSP que “eixamplem les nostres ments i els nostres cors, no tinguem por d’un nou curs, no ens acovardim”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)