Comunicar lo que sentimos

Entrevista a Ferran Ramon-Cortès, fundador del Institut de Comunicació 5 Fars sobre comunicación personal

22 Jun, 2017
Església de Barcelona

Después de 19 años en una multinacional de publicidad, en 2008, Ferran Ramon-Cortés hizo una reorientación profesional para dedicarse a la comunicación personal. Fundó el Institut de Comunicació 5 Fars. Recientemente ha impartido un curso a los superiores y superioras benedictinos de España y Portugal. Lo más importante, les dijo, «es creerse lo que estamos comunicando. Comunicamos lo que sentimos; y si no sentimos lo que decimos, se nota «.

¿Los eclesiásticos aprueban en comunicación?

Aprueban -sin duda- en creerse lo que comunican. Lo que puede mejorar es el impacto. A menudo carecen mecanismos de impacto para que el mensaje llegue a la gente, y se recuerde. Ejemplos, vivencias, casos reales… la buena comunicación necesita de forma rápida y contundente impactar la gente. Se necesita poner a la comunicación más creatividad.

¿Qué debe contener un buen mensaje?

Primero: una idea central, que sea potente y única. Después necesitaremos recursos comunicativos diferentes para diferentes estilos de gente: un buen titular para las personas más rápidas y pragmáticas; datos y detalles para las personas más analíticas; una buena historia para las personas más emocionales; y una imagen potente (o un relato que se pueda imaginar) para las personas más visuales. Con los cuatro ingredientes tenemos la garantía de llegar a todo el mundo.

¿Por qué hay que adaptar el mensaje, según a quién va dirigido?

Si los padres nos decían «haz con los demás lo que te gustaría que hicieran contigo», en comunicación hay que cambiarlo por «haz con los demás lo que crees que ellos necesitan». La adaptación al otro no es sólo por cuestión de edad. Lo es también por cuestión de estilo. Personas diferentes necesitamos recursos de comunicación diferentes, y esa es la clave. Debemos desarrollar diferentes maneras de comunicar el mismo mensaje según a quién va dirigido.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del próximo 25 de junio.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No te digo que perdones hasta siete veces, sino hasta setena veces siete.

(Mt 18,21-19,1)