¿Cómo se convirtió la Merced en patrona de Barcelona?

El Archivo Diocesano muestra los documentos inéditos que lo hicieron posible

24 Sep, 2019
Església de Barcelona

El Archivo Diocesano ha sacado a la luz la documentación que explica como Nuestra Señora de la Merced se convirtió en la patrona de Barcelona. Se ha descubierto que el 27 de febrero de 1868 el Papa Pío IX dio su autorización, comunicada en una carta dirigida al obispo de la época, Pantaleó Montserrat. La misiva fue precedida por meses de gestiones y demandas ante la Santa Sede de, entre otros, el propio obispado o el ayuntamiento de la ciudad.

El 27 de octubre de 1867 unos setenta nobles de la ciudad hacían «la demanda» porque Nuestra Señora de la Merced fuera instituida como patrona de la ciudad. La fecha no es casual. Meses antes, por un decreto papal, se establecía que en las ciudades españolas sólo se podía tener una patrona o patrón. El 9 de noviembre el ayuntamiento «y el pueblo» de Barcelona dirigían una carta al Vaticano con esta demanda y el propio alcalde, Juan López de Bustamante, iniciaba los trámites legales con otra misiva oficial al obispado de la ciudad el 18 de noviembre. Este escrito se envió al nuncio apostólico en España, que lo trasladó a Roma.

Respuesta del Vaticano

El trámite lo asumió la Congregación de Sagrados Ritos del Vaticano, que en fecha 27 de febrero comunica al obispo de Barcelona que:

«Habiendo expuesto VSI a nuestro santísimo señor Pío Papa IX, que sería muy grato a los fieles encomendados a tu pastoral solicitud que la fiesta de la beatísima Virgen María de la Merced se constituyera como Patronal por esta tu diócesis, Su Santidad, hecha relación de estos votos por el infrascrito Secretario de la Congregación de Ritos Sagrados, y difiriendo clementemente ellos, constituyó la fiesta de la Santísima Virgen María de la Merced, que cae en el día 24 de septiembre, como Patronal por el Obispado de Barcelona; y mandó a la misma fiesta se celebrara bajo el rito doble de primera clase, octava y bajo el doble precepto, a saber, de oír misa y abstenerse de trabajos serviles.

Al comunicar a V.S.E. la concesión de Su Santidad, le deseo ardientemente una larga felicidad.

De V.S.E En Roma a 27 de febrero de 1868.

(Firma) Como hermano C.Obispo de Porto y Santa Rufina, Cardenal Patrizi, Prefecto de la Congregación de Sagrados Ritos.»

No obstante desde el obispado de Barcelona se tardó en oficializarlo, ya que a los meses posteriores intentaron que los dos patrones de la ciudad además de La Merced; Santa Eulàlia y San Sever (que eran también objeto de mucha devoción de los barceloneses) mantuvieran esta condición. No obstante la Congregación de Ritos Sagrados, ateniéndose al decreto papal de 1867, denegó la petición. No fue hasta el mes de junio que el cambio de patrona se produjo ya legalmente con el preceptivo permiso de la Reina Isabel II.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)