Comentario de cine espiritual: «Hijos del Sol»

Se estrena en los cines la última obra del director iraní Majid Majidi sobre las condiciones de los menores que viven en la calle y el verdadero tesoro de la vida

21 May, 2021
Església de Barcelona

Esta semana, llega a los cines una película de denuncia social, dirigida por el director iraní, Majid Majidi: Hijos del Sol. El cineasta, con una larga trayectoria y experiencia narrando películas sobre la infancia, (Niños del Paraiso, 1997), vuelve a encantar con su maestría con este nuevo relato. Esta vez, trata el tema sobre los menores que viven en la calle y se ven obligados a trabajar en unas condiciones trágicas.

Sinopsis

Cuenta la historia de Alí, un niño de 12 años que con tres amigos, realizan trabajos para sobrevivir y ayudan a sus familias haciendo trabajos en un garaje. Esta vida los lleva a una rutina delictiva de supervivencia que les permite conseguir dinero de manera rápida. Un día se les presenta el reto de obtener un tesoro, que hará un giro a los acontecimientos. Esto les llevará a la Escuela del Sol, una institución caritativa que intenta educar niños sin hogar y que está situada cerca de donde se encuentra el tesoro.

Un tesoro con doble cara

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez nos presenta esta película que nos cuenta una metáfora. Tal como comenta, este tesoro tiene un tras fondo que lleva a los protagonistas a descubrir el verdadero tesoro de la vida. Tal como explica Peio Sánchez, es el tesoro de vivir y el sentido de la vida lo que descubrirán trabajando los tres niños a escondidas en la escuela. Según expone el crítico, «sin caer en el melodrama, la película se mueve entre la esperanza y las dificultades, entre la tristeza y la alegría. Entre la denuncia social fuerte y la emoción que llega al corazón». Además, se presenta la historia con una buena dosis de acción y con toques de comedia que llegan a transformar al espectador.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)