Comentari de cinema espiritual: «Hijos del Sol»

Aquesta setmana, arriba als cinemes una pel·lícula de denúncia social, dirigida pel director iraní, Majid Majidi: Hijos del Sol. El cineasta, amb una llarga trajectòria i experiència narrant pel·lícules sobre la infància, (Niños del Paraiso, 1997), torna a encantar amb la seva mestria amb aquest nou relat. Aquesta vegada, tracta el tema sobre els menors que viuen al carrer i es veuen obligats a treballar en unes condicions tràgiques.  

Sinopsis

Explica la història de l’Alí, un nen de 12 anys que amb tres amics, fan feines per sobreviure i ajuden a les seves famílies fent treballs en un garatge. Aquesta vida els porta a una rutina delictiva de supervivència que els permet aconseguir diners de manera ràpida. Un dia se’ls presenta el repte d’obtenir un tresor, que farà un gir als esdeveniments. Això els portarà a l’Escola del Sol, una institució caritativa que intenta educar nens sense llar i que està situada prop d’on es troba el tresor.

Un tresor amb doble cara

El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez ens presenta aquesta pel·lícula que ens explica una metàfora. Tal com comenta, aquest tresor te un rere fons que porta els protagonistes a descobrir el veritable tresor de la vida. Tal com explica Peio Sánchez, és el tresor de viure i el sentit de la vida allò que descobriran treballant els tres nens d’amagat a l’escola.  Segons exposa el crític, «sense caure en el melodrama, la pel·lícula es mou entre l’esperança i les dificultats, entre la tristesa i l’alegria. Entre la denúncia social forta i l’emoció que arriba al cor». A més a més, es presenta la història amb una bona dosi d’acció i amb tocs de comèdia que arriben a transformar l’espectador.