Comentario de cine espiritual: «Coda. Los sonidos del silencio»

Se presenta un remake de la entrañable «Familia Berlier» que llega alabada por las críticas de Hollywood

18 Feb, 2022
Església de Barcelona

«Uno de los mejores remakes de la historia del cine». Así han descrito muchos críticos la película que se estrena esta semana en los cines Coda. Los sonidos del silencio. El director de cine Sian Heder hace este remaque de la Familia Berlier (2014), y dándole el esplendor de Hollywood vuelve a poner en las carteleras la historia de esta familia sordomuda.

El nombre de la película CODA, es el acrónimo en inglés de «Child of Deaf Adults», es decir, hija de adultos sormuts.

Sinopsis

Rubi es una chica que convive con su familia, todos ellos sordomudos. Su día a día pasa siempre a la atención de las necesidades que su familia requiera y colaborando con el negocio familiar de pesca. Un día, sin embargo, se encuentra dividida entre el amor por la familia y la pasión por su don, el canto. . Su entusiasta profesor ve algo especial y le motivará que piense en la posibilidad de entrar en la escuela de música. Esto la fuerza a tomar una decisión de cara a su futuro: o sus estudios, o familia.

Sencillez y superación

Los Oscar o los Globos de Oro son sólo dos de los festivales de cine que han nominado a varios galardones la película. Entre las observaciones se destaca, por un lado la historia que entre el humor y el encanto de la situación cautiva al espectador. En segundo lugar, la critica subraya la exitosa sencillez con que se reproduce la película, así como la puesta en escena de los actores.

Por su parte, el crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez expone que es una película que «ayuda a profundizar en la situación de las personas discapacitadas, en el estigma y dificultad que les complica comunicarse. También «la disposición y generosidad de que son capaces». Entre los temas también destaca la familia, «mostrando la posibilidad de vencer juntos las dificultades y los retos juntos».

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Al que mucho se le dio, mucho se le reclamará.

(Lc 12,39-48)