Comentari de cinema espiritual: «Coda. Los sonidos del silencio»

Es presenta un remake de l'entranyable «Familia Berlier» que arriba lloada per les crítiques de Hollywood

18 Febr, 2022
Església de Barcelona

“Un dels millors remakes de la història del cinema”. Així han descrit molts crítics la pel·lícula que s’estrena aquesta setmana als cinemes Coda. Los sonidos del silencio. El director de cinema Sian Heder fa aquest remaque de la Família Berlier (2014), i donant-li l’esplendor de Hollywood torna a posar a les cartelleres la història d’aquesta família sordmuda. 

El nom de la pel·lícula CODA, és l’acrònim en inglés de “Child of Deaf Adults”, és a dir, filla d’adults sormuts.

Sinopsis

La Rubi és una noia que conviu amb la seva família, tots ells sordmuts. El seu dia a dia passa sempre a l’atenció de les necessitats que requereixi la seva família i col·laborant amb el negoci familiar de pesca. Un dia però, es troba dividida entre l’amor per la família i la passió per el seu do, el cant. . El seu entusiasta professor hi veu alguna cosa especial i la motivarà que pensi en la possibilitat d’entrar a l’escola de música. Això la força a prendre  una decisió de cara al seu futur: o els seus estudis, o família.

Senzillesa i superació

Els Oscar o els Globos d’Or son només dos dels festivals de cinema que han nominat a diversos guardons la pel·lícula. Entre les observacions es destaca, d’una banda la història que entre l’humor i l’encant de la situació captiva l’espectador. En segon lloc, la critica subratlla l’exitosa senzillesa amb que es reprodueix la pel·lícula, així com, la posada en escena dels actors. 

Per la seva banda, el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez exposa que és una pel·lícula que “ajuda a aprofundir en la situació de les persones discapacitades, en l’estigma i dificultat que els complica comunicar-se. També “la disposició i generositat de que són capaços”. Entre els temes també destaca la família, “mostrant la possibilitat de vèncer junts les dificultats i els reptes junts”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.

(Mt 18,15-20)