La GOAC celebra els seus 75 anys amb un llibre prologat pel papa Francesc

Mons. Sergi Gordo escriu unes paraules d’agraïment per aquests 75 anys de servei que s’han celebrat amb la presentació del llibre ‘Ahora más que nunca. El compromiso cristiano en el mundo del trabajo’

18 Febr, 2022
Església de Barcelona

La Germanor Obrera d’Acció Catòlica (GOAC) ha presentat el llibre ‘Ahora más que nunca. El compromiso cristiano en el mundo del trabajo’  d’Ediciones HOAC  i que compta amb el pròleg del papa Francesc. Poden recuperar l’acte a través d’aquest enllaç.

La presentació va començar de la mà de Maria Fornos Prat, animadora diocesana de la fe que va introduir l’acte i va presentar a Teresa García Gómez, editora del llibre junt amb Abraham Canales Fernández. L’editora  va exposar el perquè i el sentit profund d’aquesta publicació. «Església obrera al costat de les persones que el sistema neoliberal castiga, l’HOAC és una història d’Amor i Comunió. Aquest llibre és memòria agraïda a les dones i homes que durant 75 anys han cregut en aquest moviment cristià, en el marc d’un món on el sistema capitalista impera amb la seua llei del més fort. Un sistema que exclou qui no puja al tren de l’individualisme, del consumisme, que alimenta la indiferència davant el sofriment humà i la degradació del planeta i els seus béns. Ens diu el papa Francesc en el pròleg: Continueu mirant al futur, sent Església plantada enmig de la vida obrera i continueu teixint històries d’encarnació i abraçada», va assegurar García.

Taula rodona amb 3 generacions de la GOAC

Seguidament es va dur a terme una taula rodona amb testimonis de 3 generacions de la GOAC: el Fermín Rodrigo, l’Érika Fabregat i el Roger Ortega. Fermín Isaac Rodrigo Lázaro va representar les persones més grans de la GOAC.«Afortunadament, hi ha una gran diversitat de sistemes econòmics possibles que ja hi són. Alguns testimonis d’aquest llibre Ahora más que nunca la fan present, aquesta diversitat. No obstant això, per a tots i totes és un repte retrobar-nos de nou amb el nostre ésser obrer i actuar en conseqüència: aquí i ara» va afirmar.

L’Érika Fabregat Muñoz, secretaria del Secretariat de la Pastoral Obrera de Barcelona i el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya va representar l’edat madura de la GOAC. «La GOAC m’ha ajudat a sentir-me part d’una Església amb una sensibilitat propera a la gent, a les situacions que patim: la pobresa, la precarietat laboral, els desnonaments, la violència o les desigualtats socials. Vull confiar en què ens ajudarà a fer d’aquesta Església una Església més fraternal i igualitària, que doni més protagonisme a laics i laiques, que reconegui per fi el paper tan igual i important que fem les dones i sigui capaç d’alçar la veu per les persones més desfavorides».

Finalment, Roger Ortega Lluelles va representar l’edat jove de la GOAC. «Els reptes que la societat del treball es troba avui dia són molts i complexos. Noves realitats laborals que fins fa pocs anys no existien, com ara els repartidors a domicili (els famosos riders). Existeix una manca de presència de sindicats en certs sectors precaritzats on històricament no hi han estat ni sembla que hagin de ser-hi a curt termini. Crec que tots aquests reptes han de ser tinguts en compte i reflexionats com a part del nostre procés cap a la següent Assemblea General de l’HOAC del 2023. Hem de continuar acompanyant aquestes noves realitats, i sobretot a les persones que les pateixen, com a germans i germanes que ens fem pobres amb ells i que reaccionem a les injustícies per a transformar-les conjuntament».

Celebrant els 75 anys de la GOAC

Seguidament, es va dur a terme  un col·loqui on es va tenir molt en compte la fila 0 amb persones molt presents en aquest any sencer del 75è aniversari com a representants de l’ACO, de la JOC o l’IAC entre molts altres. A continuació es va projectar un audiovisual dels 75 anys de l’HOAC.

Felicitació del bisbe auxiliar Mons. Sergi Gordo

Finalment, es van llegir unes paraules del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo felicitant «la bona pensada» d’haver publicat aquest llibre i la fita que el papa Francesc hagi prologat el llibre. També va demanar disculpes per no ser-hi presencialment per causes d’agenda: «lamento avisar-vos que en aquesta ocasió no hi podré ser present degut a que em coincideix amb un altre compromís contret amb anterioritat i que no puc canviar». Finalment va posar en relleu aquests 75 anys de compromís amb el món obrer: «Són 75 anys de fidelitat a la causa de l’Evangeli en el món obrer dels nostres barris i ambients populars. Són 75 anys del pas de Déu per la vida de la GOAC».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)