Alejandro Amenábar trae una nueva película en la gran pantalla haciendo una relectura de la Guerra Civil
04 Oct, 2019
Montse Punsoda
Alejandro Amenábar trae una nueva película en la gran pantalla: Mientras dure la guerra. La película, estrenada en los cines el pasado 27 de septiembre, traslada al espectador a los años treinta. Concretamente, se sitúa al inicio de la Guerra Civil, en la que el escritor Miguel de Unamuno, en un principio favor del levantamiento militar acabará cuestionandose su posición.
Sinopsis
Con el levantamiento militar de 1936 liderado por los generales Emilio Mola y Francisco Franco, comienza la Guerra Civil en España. El escritor y filósofo Miguel de Unamuno decide apoyar la revuelta del ejército que promete llevar el orden y la paz en el país. El general Franco creará un gran ejército y llevará a cabo su campaña militar con la esperanza de acabar siendo el único general que conduzca la guerra. Viendo las sanguinarias consecuencias y poniendo en cuestionamiento sus principios el escritor acabará cambiando el parecer.
Una relectura de la Guerra Civil
La crítica ha destacado la gran realización de la película y el guión, siempre ligado a la veracidad de los hechos. Rompe con la caricatura que a menudo se ha hecho en el cine del dictador, y lo presenta como un hombre astuto que sabía muy bien lo que hacía y con qué propósito. Tal como explica El Peiódico, «busca el punto medio perfecto».
En cuanto al tema religioso, «permite entrar en el debate de cómo se ha utilizado la fe para defender posturas que al final han terminado agrediendo a los hermanos», explica Mn. Peio. Cerca de la fe aparece Miguel de Unamuno amigo de un pastor protestante cuya ejecución le llevó al gran discurso de: «venceréis pero no convencereis». Relectura interna de la guerra civil pero con una mirada exterior.
El verano es un tiempo para descansar, desconectar y disfrutar de momentos compartidos. También es una buena ocasión para dejarse llevar por una buena historia y, a través del cine, reflexionar sobre…
En El Video del Papa de este mes de agosto, el Santo Padre invita a rezar para que las comunidades cristianas sean testigos vivos del Evangelio en medio de las ciudades. A…
Cuando llega el verano, el calor nos invita a buscar altura. El patrimonio del Arzobispado de Barcelona esconde los secretos mejor guardados para disfrutar del atardecer: sus campanarios y las cubiertas de…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos