Cine Espiritual: «Mientras dure la Guerra»

Alejandro Amenábar trae una nueva película en la gran pantalla haciendo una relectura de la Guerra Civil

04 Oct, 2019
Montse Punsoda

Alejandro Amenábar trae una nueva película en la gran pantalla: Mientras dure la guerra. La película, estrenada en los cines el pasado 27 de septiembre, traslada al espectador a los años treinta. Concretamente, se sitúa al inicio de la Guerra Civil, en la que el escritor Miguel de Unamuno, en un principio favor del levantamiento militar acabará cuestionandose su posición.

Sinopsis

Con el levantamiento militar de 1936 liderado por los generales Emilio Mola y Francisco Franco, comienza la Guerra Civil en España. El escritor y filósofo Miguel de Unamuno decide apoyar la revuelta del ejército que promete llevar el orden y la paz en el país. El general Franco creará un gran ejército y llevará a cabo su campaña militar con la esperanza de acabar siendo el único general que conduzca la guerra. Viendo las sanguinarias consecuencias y poniendo en cuestionamiento sus principios el escritor acabará cambiando el parecer.

Una relectura de la Guerra Civil

La crítica ha destacado la gran realización de la película y el guión, siempre ligado a la veracidad de los hechos. Rompe con la caricatura que a menudo se ha hecho en el cine del dictador, y lo presenta como un hombre astuto que sabía muy bien lo que hacía y con qué propósito. Tal como explica El Peiódico, «busca el punto medio perfecto».

En cuanto al tema religioso, «permite entrar en el debate de cómo se ha utilizado la fe para defender posturas que al final han terminado agrediendo a los hermanos», explica Mn. Peio. Cerca de la fe aparece Miguel de Unamuno amigo de un pastor protestante cuya ejecución le llevó al gran discurso de: «venceréis pero no convencereis». Relectura interna de la guerra civil pero con una mirada exterior.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)