Cine Espiritual: «Mientras dure la Guerra»

Alejandro Amenábar porta una nova pel·lícula a la gran pantalla fent una relectura de la Guerra Civil

04 Oct, 2019
Montse Punsoda

Alejandro Amenábar porta una nova pel·lícula a la gran pantalla: Mientras dure la guerra. La pel·lícula, estrenada als cinemes el passat 27 de setembre, trasllada l’espectador als anys trenta. Concretament, se situa a l’inici de la Guerra Civil, en la qual l’escriptor Miguel de Unamuno, en un principi  favor de l’aixecament militar acabará qüestionant-se la seva posició. 

Sinopsis 

Amb l’aixecament militar del 1936 liderat pels generals Emilio Mola i Francisco Franco, comença la Guerra Civil a Espanya. L’escriptor i filòsof Miguel de Unamuno decideix donar suport a la revolta de l’exèrcit que promet portar l’ordre i la pau al país. El general Franco crearà un gran exèrcit i dura a terme la seva campanya militar amb l’esperança d’acabar sent l’únic general que condueixi la guerra. Veient les sanguinàries conseqüències i posant en qüestionament els seus principis l’escriptor acabarà canviant de parer.

Una relectura de la Guerra Civil

La crítica a destacat la gran realització de la pel·lícula i el guió, sempre lligat a la veracitat dels fets. Trenca amb la caricatura que sovint s’ha fet al cinema del dictador, i el presenta com un home astut que sabia molt bé tot allò que feia i amb quin propòsit. Tal com explica El Peiódico, «busca el punto medio perfecto»

Quant al tema religiós, «permet entrar en el debat de com s’ha utilitzat la fe per defensar postures que al final han acabat agredint els germans», explica Mn. Peio. A prop de la fe apareix Miguel de Unamuno amic d’un pastor protestant l’execució del qual el va portar al gran discurs de: «venceréis pero no convencereis». Relectura interna de la guerra civil però amb una mirada exterior.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)