Joan Roig Diggle, camí cap a la beatificació

El papa Francesc aprova el martiri del jove membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya

04 Oct, 2019
Església de Barcelona

Joan Roig Diggle va ser un jove laic que va morir màrtir amb 19 anys. Ara la congregació per a la causa dels sants l’ha proposat per a la seva beatificació. El passat 2 d’octubre, el papa Francesc va rebre en audiència el cardenal Angelo Becciu prefecte de la congregació. El jove dels Roig Diggle va néixer a la Barcelona del 1917 en una família catalano-anglesa. La seva educació va començar als Germans de la Salle. Per a iniciar el batxillerat es va traslladar als Escolapis del carrer Diputació. Va tenir com a professors a dos màrtirs ara beats; Ignacio Casanovas i Francesc Carceller.

Trasllat al Masnou

Un problema econòmic va fer a la família Roig Diggle, traslladar-se al Masnou. Per ajudar-los, en Joan entra a treballar com a dependent en un magatzem de teixits, i després en una fàbrica a Barcelona. Tot això combinant-ho amb els seus estudis. La seva arribada al Masnou és un gran canvi per a Joan Roig, ja que entra en la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Al cap de poc temps va ser nomenat delegat dels «avantguardistes», una vintena de joves de 10 a 14 anys, i vocal de la secció de Pietat.

«Va morir perquè no tenia por de defensar a Crist»

El llavors president dels «avantguardistes» de Masnou, Juan Meseguer, escriu d’ell: «Es passava hores davant el Santíssim sense adonar-se. El seu exemple convertia més que les seves paraules. Volia ser missioner». Merenguer va recordar les paraules que Joan li va dir sobre el que estava passant en 1936. «Ens va dir que veuríem a Catalunya Vermella, de sang dels seus màrtirs –assegurava– va demanar que ens preparéssim tots, perquè si Déu ens havia triat per ser un d’aquests, havíem d’estar disposats a rebre el martiri amb gràcia i valentia».

Joan Roig Diggle, participava en les tasques de la Federació, i va ser nomenat vicepresident del Consell Comarcal de la Federació del Maresme. Al llarg de la seva curta vida, va arribar a establir grans amistats com amb la seva consiliari el pare Pedro Llumà o el Beat Pere Tarrés, el seu metge de confiança. Un líder nat al qual en aquestes dates calia eliminar costi el que costi. Segons un dels seus biògrafs «L’únic motiu pel qual el van matar va ser perquè era catòlic». Així mateix va assegurar que el jove Diggle «Va morir perquè no tenia por de defensar a Crist».

«Ara més que mai hem de lluitar per Crist»

Aquestes van ser les paraules del jove «John» com l’anomenaven els seus amics, quan les joventuts alliberades van cremar la seva federació, va passar diversos dies sense dir ni una paraula fins que el primer que va dir va ser «Ara més que mai hem de lluitar per Crist». Així ho explica la germana del Joan. L’Ajuntament del Masnou ha donat el nom de carrer Joan Roig al que ell recorria diàriament cada matí per a acudir a missa a la parròquia que es veu al fons.

El martiri de Joan Roig

La nit de l’11 de setembre de 1936, Joan Roig feia poc que havia arribat a casa de visitar a la família Rosés. Llavors, els milicians van colpejar la seva porta. El jove es va afanyar a sumir les Sagrades Formes com a viàtic. Quan se l’emportaven va abraçar a la seva mare i es va acomiadar d’ella en anglès perquè no l’entenguessin: «God is with me«, «Déu està amb mi».

La patrulla de les joventuts llibertàries de Badalona, després de diversos desplaçaments, el va portar al costat del cementiri nou de Santa Coloma de Gramanet, on aquella nit, vespra del 12 de setembre de 1936, festivitat del Dolç Nom de Maria, va ser assassinat en cinc tirs dirigits al seu cor i un de gràcia al clatell. Li van permetre dirigir-los la paraula. Les últimes que van sortir dels seus llavis van ser: «Que Déu us perdoni com jo us perdono».

Un dels botxins va assegurar que: «Aquell noi ros era un valent. Va morir predicant, dient que ens perdonava, i que demanava a Déu que ens perdonés. Gairebé ens va commoure». En ser exhumades les seves restes se li va reconèixer l’entrada d’una bala per la part posterior del crani i altres cinc ferides al pit. La tomba de Joan Roig va reposar al cementiri de Santa Coloma fins al seu trasllat a la Parròquia de Masnou.

Servent de Déu

La benemèrita Associació d’Amics de Joan Roig, del qual Rosa Deulofeu va ser presidenta, va promoure la seva causa de beatificació i el trasllat de les restes mortals del Servent de Déu del Cementiri de Santa Coloma de Gramanet al sepulcre preparat a la capella de la parròquia de Sant Pere de Masnou, on actualment reposen, en espera de la seva beatificació que es preveu pròxima. El Cardenal Ricard M. Carles va ser l’artífex que va signar l’acta de clausura del procés diocesà de beatificació de Joan Roig.

Ara, el papa Francesc ha proposat a Joan Roig Diggle per a la beatificació en la congregació de la causa dels sants. Un procés que fa 30 anys que està en marxa, tal com diu l’actual president de l’Associació d’Amics de Joan Roig, Mn. Ramon Santos. «Arribar fins aquí ha estat un procés molt lent que va portar un llarg treball de recopilació de tota la vida del jove que es va recollir amb un document. Allí s’acullen els motius de la proposta, també els testimoniatges» assegurava Santos.

«La reunió final entre els cardenals va ser aquest passat 1 d’octubre i ens va sorprendre moltíssim la rapidesa amb què el Papa va aprovar la causa». Ara toca esperar quan es durà a terme la beatificació un moment que serà la recompensa a tot el treball, i veurà la llum quan el màrtir catalano-anglès porti davant el nom de «beat».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)