Joan Roig Diggle, camí cap a la beatificació

Joan Roig Diggle va ser un jove laic que va morir màrtir amb 19 anys. Ara la congregació per a la causa dels sants l’ha proposat per a la seva beatificació. El passat 2 d’octubre, el papa Francesc va rebre en audiència el cardenal Angelo Becciu prefecte de la congregació. El jove dels Roig Diggle va néixer a la Barcelona del 1917 en una família catalano-anglesa. La seva educació va començar als Germans de la Salle. Per a iniciar el batxillerat es va traslladar als Escolapis del carrer Diputació. Va tenir com a professors a dos màrtirs ara beats; Ignacio Casanovas i Francesc Carceller.

Trasllat al Masnou

Un problema econòmic va fer a la família Roig Diggle, traslladar-se al Masnou. Per ajudar-los, en Joan entra a treballar com a dependent en un magatzem de teixits, i després en una fàbrica a Barcelona. Tot això combinant-ho amb els seus estudis. La seva arribada al Masnou és un gran canvi per a Joan Roig, ja que entra en la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Al cap de poc temps va ser nomenat delegat dels «avantguardistes», una vintena de joves de 10 a 14 anys, i vocal de la secció de Pietat.

«Va morir perquè no tenia por de defensar a Crist»

El llavors president dels «avantguardistes» de Masnou, Juan Meseguer, escriu d’ell: «Es passava hores davant el Santíssim sense adonar-se. El seu exemple convertia més que les seves paraules. Volia ser missioner». Merenguer va recordar les paraules que Joan li va dir sobre el que estava passant en 1936. «Ens va dir que veuríem a Catalunya Vermella, de sang dels seus màrtirs –assegurava– va demanar que ens preparéssim tots, perquè si Déu ens havia triat per ser un d’aquests, havíem d’estar disposats a rebre el martiri amb gràcia i valentia».

Joan Roig Diggle, participava en les tasques de la Federació, i va ser nomenat vicepresident del Consell Comarcal de la Federació del Maresme. Al llarg de la seva curta vida, va arribar a establir grans amistats com amb la seva consiliari el pare Pedro Llumà o el Beat Pere Tarrés, el seu metge de confiança. Un líder nat al qual en aquestes dates calia eliminar costi el que costi. Segons un dels seus biògrafs «L’únic motiu pel qual el van matar va ser perquè era catòlic». Així mateix va assegurar que el jove Diggle «Va morir perquè no tenia por de defensar a Crist».

«Ara més que mai hem de lluitar per Crist»

Aquestes van ser les paraules del jove «John» com l’anomenaven els seus amics, quan les joventuts alliberades van cremar la seva federació, va passar diversos dies sense dir ni una paraula fins que el primer que va dir va ser «Ara més que mai hem de lluitar per Crist». Així ho explica la germana del Joan. L’Ajuntament del Masnou ha donat el nom de carrer Joan Roig al que ell recorria diàriament cada matí per a acudir a missa a la parròquia que es veu al fons.

El martiri de Joan Roig

La nit de l’11 de setembre de 1936, Joan Roig feia poc que havia arribat a casa de visitar a la família Rosés. Llavors, els milicians van colpejar la seva porta. El jove es va afanyar a sumir les Sagrades Formes com a viàtic. Quan se l’emportaven va abraçar a la seva mare i es va acomiadar d’ella en anglès perquè no l’entenguessin: «God is with me«, «Déu està amb mi».

La patrulla de les joventuts llibertàries de Badalona, després de diversos desplaçaments, el va portar al costat del cementiri nou de Santa Coloma de Gramanet, on aquella nit, vespra del 12 de setembre de 1936, festivitat del Dolç Nom de Maria, va ser assassinat en cinc tirs dirigits al seu cor i un de gràcia al clatell. Li van permetre dirigir-los la paraula. Les últimes que van sortir dels seus llavis van ser: «Que Déu us perdoni com jo us perdono».

Un dels botxins va assegurar que: «Aquell noi ros era un valent. Va morir predicant, dient que ens perdonava, i que demanava a Déu que ens perdonés. Gairebé ens va commoure». En ser exhumades les seves restes se li va reconèixer l’entrada d’una bala per la part posterior del crani i altres cinc ferides al pit. La tomba de Joan Roig va reposar al cementiri de Santa Coloma fins al seu trasllat a la Parròquia de Masnou.

Servent de Déu

La benemèrita Associació d’Amics de Joan Roig, del qual Rosa Deulofeu va ser presidenta, va promoure la seva causa de beatificació i el trasllat de les restes mortals del Servent de Déu del Cementiri de Santa Coloma de Gramanet al sepulcre preparat a la capella de la parròquia de Sant Pere de Masnou, on actualment reposen, en espera de la seva beatificació que es preveu pròxima. El Cardenal Ricard M. Carles va ser l’artífex que va signar l’acta de clausura del procés diocesà de beatificació de Joan Roig.

Ara, el papa Francesc ha proposat a Joan Roig Diggle per a la beatificació en la congregació de la causa dels sants. Un procés que fa 30 anys que està en marxa, tal com diu l’actual president de l’Associació d’Amics de Joan Roig, Mn. Ramon Santos. «Arribar fins aquí ha estat un procés molt lent que va portar un llarg treball de recopilació de tota la vida del jove que es va recollir amb un document. Allí s’acullen els motius de la proposta, també els testimoniatges» assegurava Santos.

«La reunió final entre els cardenals va ser aquest passat 1 d’octubre i ens va sorprendre moltíssim la rapidesa amb què el Papa va aprovar la causa». Ara toca esperar quan es durà a terme la beatificació un moment que serà la recompensa a tot el treball, i veurà la llum quan el màrtir catalano-anglès porti davant el nom de «beat».