Cine Espiritual: «La Mula»

Clint Eastwood vuelve con un nuevo film sobre la ética, los vínculos de las relaciones sociales, la redención y el sentido del destino

22 Mar, 2019
Església de Barcelona

Entre los directores predilectos del cine espiritual destaca Clint Eastwood. Aunque, hace años, dijo que se retiraba como actor, vuelve a la pantalla protagonizando y dirigiendo La Mula. Se trata de una película basada en una historia real, cuya inspiración se basa en un artículo publicado por The New York Times. La historia presenta los aspectos clave que definen a Eastwood: la profundidad de las relaciones sociales, la redención y el sentido del destino.

Sinopsis

Un veterano de la II Guerra Mundial se ha dedicado toda su vida al mantenimiento de su huerto. Cerca de los 90 años, cae en quiebra y entra en peligro su negocio, con una gran deuda. Como salida, acabará aceptando un trabajo en el que únicamente se le exige conducir. Ahora bien, sin saberlo se encontrará trabajando por una banda de traficantes de droga. Aunque de entrada todo se desarrolla con normalidad y sencillez, la situación se complicará cuando el agente de la DEA, Colin Bates (Bradley Cooper) entra en acción. Así, el agente comenzará a investigar esta misteriosa mula que transporta drogas para el cartel mexicano de Sinaloa.

Redención

Como siempre, dentro del estilo propio de Eastwood, la historia desprende una profunda simplicidad y sencillez. También, una ambientación tan bien trabajada, que a ojo del espectador es fácil transportarlo al lugar donde se desarrolla la acción. En cuanto al sentido, destacan los sentimientos de los personajes con un carácter muy arraigado y complejo.

Por otra parte, el crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, a través del argumento, recupera la «historia de redención». «De este modo, a pesar de las circunstancias, el dinero que gana serán una salida para los demás». «Una transformación personal que le llevará hacia la bondad». Según Mn. Sánchez, «en el ámbito social y cultural actual, la vida religiosa, tendrá más importancia para calidad de nuestro testimonio personal y comunitario que quizás nuestras grandes obras».

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si tuvierais fe, nada os sería imposible.

(Mt 17,14-20)