Cine Espiritual: «La (des)educación de Cameron Post»

Película inspirada en la novela de Emily Danforth sobre una joven huérfana obligada a internarse para reorientar su sexualidad

05 Jul, 2019
Església de Barcelona

Esta semana el crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, nos presenta La (des) educación de Cameron Post. Dirigida por la neoyorquina Desiree Akhavan la película ha sido la ganadora del Gran Premio del Jurado del Festival de Sundance ede 2018 y de la Espiga de Plata de la Seminci. La trama se inspira en la novela homónima de Emily Danforth sobre una joven huérfana obligada a internarse para reorientar su sexualidad.

Sinopsis

En plena década de los noventa, después de la muerte de sus padres, la Cameron, una chica de Montana de doce años tiene que ir a vivir con su tía. Esta destaca por su mentalidad radicalmente conservadora. La vida de la joven se complica cuando se da cuenta que siente atracción por las mujeres. De hecho, este sentimiento entra en contradicción con la ideología de su tía. Así, tras ser descubierta con su mejor amiga en una situación algo comprometida, le obligan a entrar en un centro de rehabilitación para cambiar a la joven.

Reflexión entre el drama y el humor

Entre el drama que sufre la protagonista y chispas irónicas de humor del diálogo, la película atrapa al espectador y hace reflexionar sobre la situación. Tal como explica el crítico de cine, «se presenta la problemática de la homosexualidad en medio de las comunidades evangélicas y los extremos del fundamentalismo».

También lo argumenta Jordi Costa de El País, que destaca la «mirada sofisticada y perpleja sobre este microcosmos de los campamentos religiosos de reeducación, sin olvidar la estratégica y necesaria inflexión dramática destinada a recordar que todo esto no pasa en ningún planeta extraterrestre, sino, tristemente, dentro de nuestras sociedades democráticas occidentales».

Así mismo, la crítica ha ejemplificado la empatía que desprende Desiree Akhavan, la directora de cine, lo sabe ponerse en la piel de las dos maneras de pensar. Una manera de encarar la historia que denota la honestidad por parte de ella, pero sin renunciar a la necesidad de reflexionar.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Reúnen los buenos en cestos y los malos los tiran.

(Mt 13,47-53)