Cinema Espiritual: «La (des)educación de Cameron Post»

Pel·lícula inspirada en la novela d'Emily Danforth sobre una jove òrfena obligada a internar-se per reorientar la seva sexualitat

05 Jul, 2019
Església de Barcelona

Aquesta setmana el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, ens presenta La (des) educación de Cameron Post. Dirigida per la novaiorquesa Desiree Akhavan la pel·lícula ha estat la guanyadora del Gran Premi del Jurat del Festival de Sundance ede 2018 i de l’Espiga de Plata de la Seminci. La trama s’inspira en la novel·la homònima d’Emily Danforth sobre una jove òrfena obligada a internar-se per reorientar la seva sexualitat.

Sinopsis

En plena década dels noranta, després de la mort dels seus pares, la Cameron, una noia de Montana de dotze anys ha d’anar a viure amb la seva tieta. Aquesta destaca per la seva mentalitat radicalment conservadora. La vida de la jove es complica quan se n’adona que sent atracció per les dones. De fet, aquest sentiment entra en contradicció amb la ideologia de la seva tieta. Així, després de ser descoberta amb la seva millor amiga en una situació una mica compromesa, l’obliguen a entrar en un centre. Aquest centre, de rehabilitació, mirarà d’inculcar-li una nova educació per tal de canviar a la jove. 

Reflexió entre el drama i l’humor

Entre el drama que pateix la protagonista i espurnes iròniques d’humor del diàleg, la pel·lícula atrapa l’espectador i fa reflexionar sobre la situació. Tal com explica el crític de cinema, «es presenta la problemàtica de la homosexualitat enmig de les comunitats evangèliques i els extrems del fonamentalisme». 

També ho argumenta Jordi Costa de El País, que destaca la «mirada sofisticada i perplexa sobre aquest microcosmos dels campaments religiosos de reeducació, sense oblidar l’estratègica i necessària inflexió dramàtica destinada a recordar que tot això no passa en cap planeta extraterrestre, sinó, tristament, dins de les nostres societats democràtiques occidentals».

Tanmateix, la crítica a exemplificat l’empatia que desprèn Desiree Akhavan, la directora de cinema, la qual sap posar-se a la pell de les dues maneres de pensar. Una manera d’encarar la història que denota l’honestedat per part d’ella, però sense renunciar a la necessitat de reflexionar-hi.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

18 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)