Cinema Espiritual: «La (des)educación de Cameron Post»

Pel·lícula inspirada en la novela d'Emily Danforth sobre una jove òrfena obligada a internar-se per reorientar la seva sexualitat

05 Jul, 2019
Església de Barcelona

Aquesta setmana el crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, ens presenta La (des) educación de Cameron Post. Dirigida per la novaiorquesa Desiree Akhavan la pel·lícula ha estat la guanyadora del Gran Premi del Jurat del Festival de Sundance ede 2018 i de l’Espiga de Plata de la Seminci. La trama s’inspira en la novel·la homònima d’Emily Danforth sobre una jove òrfena obligada a internar-se per reorientar la seva sexualitat.

Sinopsis

En plena década dels noranta, després de la mort dels seus pares, la Cameron, una noia de Montana de dotze anys ha d’anar a viure amb la seva tieta. Aquesta destaca per la seva mentalitat radicalment conservadora. La vida de la jove es complica quan se n’adona que sent atracció per les dones. De fet, aquest sentiment entra en contradicció amb la ideologia de la seva tieta. Així, després de ser descoberta amb la seva millor amiga en una situació una mica compromesa, l’obliguen a entrar en un centre. Aquest centre, de rehabilitació, mirarà d’inculcar-li una nova educació per tal de canviar a la jove. 

Reflexió entre el drama i l’humor

Entre el drama que pateix la protagonista i espurnes iròniques d’humor del diàleg, la pel·lícula atrapa l’espectador i fa reflexionar sobre la situació. Tal com explica el crític de cinema, «es presenta la problemàtica de la homosexualitat enmig de les comunitats evangèliques i els extrems del fonamentalisme». 

També ho argumenta Jordi Costa de El País, que destaca la «mirada sofisticada i perplexa sobre aquest microcosmos dels campaments religiosos de reeducació, sense oblidar l’estratègica i necessària inflexió dramàtica destinada a recordar que tot això no passa en cap planeta extraterrestre, sinó, tristament, dins de les nostres societats democràtiques occidentals».

Tanmateix, la crítica a exemplificat l’empatia que desprèn Desiree Akhavan, la directora de cinema, la qual sap posar-se a la pell de les dues maneres de pensar. Una manera d’encarar la història que denota l’honestedat per part d’ella, però sense renunciar a la necessitat de reflexionar-hi.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)