Cine Espiritual: «La (des)educación de Cameron Post»

Película inspirada en la novela de Emily Danforth sobre una joven huérfana obligada a internarse para reorientar su sexualidad

05 Jul, 2019
Església de Barcelona

Esta semana el crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, nos presenta La (des) educación de Cameron Post. Dirigida por la neoyorquina Desiree Akhavan la película ha sido la ganadora del Gran Premio del Jurado del Festival de Sundance ede 2018 y de la Espiga de Plata de la Seminci. La trama se inspira en la novela homónima de Emily Danforth sobre una joven huérfana obligada a internarse para reorientar su sexualidad.

Sinopsis

En plena década de los noventa, después de la muerte de sus padres, la Cameron, una chica de Montana de doce años tiene que ir a vivir con su tía. Esta destaca por su mentalidad radicalmente conservadora. La vida de la joven se complica cuando se da cuenta que siente atracción por las mujeres. De hecho, este sentimiento entra en contradicción con la ideología de su tía. Así, tras ser descubierta con su mejor amiga en una situación algo comprometida, le obligan a entrar en un centro de rehabilitación para cambiar a la joven.

Reflexión entre el drama y el humor

Entre el drama que sufre la protagonista y chispas irónicas de humor del diálogo, la película atrapa al espectador y hace reflexionar sobre la situación. Tal como explica el crítico de cine, «se presenta la problemática de la homosexualidad en medio de las comunidades evangélicas y los extremos del fundamentalismo».

También lo argumenta Jordi Costa de El País, que destaca la «mirada sofisticada y perpleja sobre este microcosmos de los campamentos religiosos de reeducación, sin olvidar la estratégica y necesaria inflexión dramática destinada a recordar que todo esto no pasa en ningún planeta extraterrestre, sino, tristemente, dentro de nuestras sociedades democráticas occidentales».

Así mismo, la crítica ha ejemplificado la empatía que desprende Desiree Akhavan, la directora de cine, lo sabe ponerse en la piel de las dos maneras de pensar. Una manera de encarar la historia que denota la honestidad por parte de ella, pero sin renunciar a la necesidad de reflexionar.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

19 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)