Cine espiritual: «La Catedral del Mar»

La historia de la construcción de una de las basílicas más importantes de la archidiócesis y de un hombre que desafiará los abusos de los nobles

26 Jul, 2018
Església de Barcelona

Una de las propuestas del cine espiritual para este verano es la miniserie de televisión La Catedral del Mar. Se trata de una producción dirigida por el cineasta catalán Jordi Frades que pone en escena la novela del escritor Ildefonso Falcones publicada en 2006. Una historia sobre la construcción de una de las basílicas más importantes de la archidiócesis barcelonesa, Santa María del Mar, y sobre un hombre que intentará frenar los abusos de los reyes y los nobles.

Sinopsis

Barcelona, ​​siglo XIV. Bajo la Corona de Aragón, la ciudad condal se encuentra en su momento de mayor prosperidad y los habitantes del humilde barrio de pescadores de la Ribera deciden construir, con el dinero de unos y el esfuerzo de otros, el templo mariano más conocido: la catedral Santa María del Mar. Mientras se construye el edificio, Arnau Estanyol va creciendo y descubriendo la ciudad.

Entretenimiento

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, destaca de la historia como el protagonista, nacido en medio la pobreza más absoluta, consigue ascender socialmente. A lo largo del relato, y ahora los diferentes capítulos de la miniserie, el personaje avanza desafiante los estamentos sociales y la inquisición que también pondrá través. Con todo, según argumenta el crítico de cine, la psicología de los personajes puede convertirse en algo «simplista». Mn. Peio critica que los personajes son muy buenos o bien, muy malos, dejando la banda la complejidad.

Entre los personajes, aparte del Arnau, destaca María. La patrona de la basílica del mar, «guía con su maternidad la Barcelona que se está transformando donde la vida resulta complicada pero hay que intentar luchar», añade Mn. Peio.

Comentario Mn. Peio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Reúnen los buenos en cestos y los malos los tiran.

(Mt 13,47-53)