Cine espiritual: «La Catedral del Mar»

La historia de la construcción de una de las basílicas más importantes de la archidiócesis y de un hombre que desafiará los abusos de los nobles

26 Jul, 2018
Església de Barcelona

Una de las propuestas del cine espiritual para este verano es la miniserie de televisión La Catedral del Mar. Se trata de una producción dirigida por el cineasta catalán Jordi Frades que pone en escena la novela del escritor Ildefonso Falcones publicada en 2006. Una historia sobre la construcción de una de las basílicas más importantes de la archidiócesis barcelonesa, Santa María del Mar, y sobre un hombre que intentará frenar los abusos de los reyes y los nobles.

Sinopsis

Barcelona, ​​siglo XIV. Bajo la Corona de Aragón, la ciudad condal se encuentra en su momento de mayor prosperidad y los habitantes del humilde barrio de pescadores de la Ribera deciden construir, con el dinero de unos y el esfuerzo de otros, el templo mariano más conocido: la catedral Santa María del Mar. Mientras se construye el edificio, Arnau Estanyol va creciendo y descubriendo la ciudad.

Entretenimiento

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, destaca de la historia como el protagonista, nacido en medio la pobreza más absoluta, consigue ascender socialmente. A lo largo del relato, y ahora los diferentes capítulos de la miniserie, el personaje avanza desafiante los estamentos sociales y la inquisición que también pondrá través. Con todo, según argumenta el crítico de cine, la psicología de los personajes puede convertirse en algo «simplista». Mn. Peio critica que los personajes son muy buenos o bien, muy malos, dejando la banda la complejidad.

Entre los personajes, aparte del Arnau, destaca María. La patrona de la basílica del mar, «guía con su maternidad la Barcelona que se está transformando donde la vida resulta complicada pero hay que intentar luchar», añade Mn. Peio.

Comentario Mn. Peio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)