Cinema espiritual: «La Catedral del Mar»

La història de la construcció d'una de les basíliques més importants de l'arxidiòcesi i d'un home que desafiarà els abusos dels nobles

26 Jul, 2018
Església de Barcelona

Una de les propostes del cinema espiritual per aquest estiu és la minisèrie de televisió La Catedral del Mar. Es tracta d’una producció dirigida pel cineasta català Jordi Frades que posa en escena la novel·la de l’escriptor Ildefonso Falcones publicada l’any 2006. Una història sobre la construcció d’una de les basíliques més importants de l’arxidiòcesi barcelonina, Santa Maria del Mar, i sobre un home que intentarà frenar els abusos dels reis i els nobles.

Sinopsis

Barcelona, segle XIV. Sota la Corona d’Aragó, la ciutat comtal es troba en el seu moment de major prosperitat i els habitants de l’humil barri de pescadors de la Ribera decideixen construir, amb els diners d’uns i l’esforç d’uns altres, el temple marià més conegut: la catedral Santa Maria del Mar. Mentre es construeix l’edifici, Arnau Estanyol va creixent i descobrint la ciutat.

Entreteniment

El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, destaca de la història com el protagonista, nascut enmig la pobresa més absoluta, aconsegueix ascendir socialment. Al llarg del relat, i ara dels diferents capítols de la minisèrie, el personatge avança desafiant els estaments socials i la inquisició que també posarà través. Amb tot, segons argumenta el crític de cinema, la psicologia dels personatges pot esdevenir una mica «simplista». Mn. Peio critica que els personatges són molt bons o bé, molt dolents, deixant la banda la complexitat.

Entre els personatges, a part de l’Arnau, destaca Maria. La patrona de la basílica del mar, «guia amb la seva maternitat la Barcelona que s’està transformant on la vida resulta complicada però cal intentar lluitar», afegeix Mn. Peio.

Comentari Mn. Peio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)