Cine Espiritual: «Éter»

El relato entre ciencia y espiritualidad es protagonista en una película que se convierte en una parábola del abuso de la ciencia

07 Feb, 2020
Església de Barcelona

Esta semana, el crítico de cine espiritual Mn. Peio Sánchez profundiza sobre una película que ha mencionado en anteriores ocasiones. Éter del director polaco y católico, Krzysztof Zanussi. Una película que nos traslada a finales del siglo XIX para hablar de un tema que afectará nuestro futuro: la manipulación y experimentación con el hombre.

Sinopsis

Éter cuenta la historia de un médico, en algún lugar de las afueras del Imperio ruso a finales del siglo XIX, que administra por error una sobredosis letal de éter a una mujer joven. Tras ese error le condenan a muerte, un destino del que consigue escapar hasta llegar a Siberia donde experimentará con Éter con el fin de controlar el dolor y también manipular las conductas humanas. La película se convierte en una parábola del abuso de la ciencia.

Paradoja entre ciencia y espiritualidad

El crítico de cine Mn. Peio Sánchez asegura que el director polaco «hace siempre cine de profundidad». Una película que juega con la manipulación genética y que trata de ver «hasta qué punto el hombre puede manipular al hombre» una historia con un final sorprendente que según Sánchez «incluso cuando descendemos al infierno del mal resulta que la misericordia llega y nos ilumina», explica.

Por otro lado las críticas definen la película polaca como un film donde «el nivel intelectual de sus propuestas supone en todo momento un reto apasionante» aseguran desde el diario El País. Asimismo desde The Hollywood Reporter indican que «no hay muchos directores que puedan inyectar un toque artístico al alma de sus películas de la manera en que Zanussi lo hace, al mismo tiempo que ofrece un apasionante drama histórico».

Comentario de Mn. Peio Sánchez

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)