Cinema Espiritual: «Èter»

El relat entre ciència i espiritualitat és protagonista en una pel·lícula que es converteix en una paràbola de l'abús de la ciència

07 Febr, 2020
Església de Barcelona

Aquesta setmana, el crític de cinema espiritual Mn. Peio Sánchez aprofundeix sobre una pel·lícula que ha esmentat en anteriors ocasions. Èter del director polonès i catòlic, Krzysztof Zanussi. Una pel·lícula que ens trasllada a finals del segle XIX per parlar d’un tema que afectarà el nostre futur: la manipulació i experimentació amb l’home.

Sinopsi

Èter explica la història d’un metge, en algun lloc dels afores de l’Imperi rus a finals del segle XIX, que administra per error una sobredosi letal d’èter a una dona jove. Després d’aquest error el condemnen a mort, una destinació del qual aconsegueix escapar fins a arribar a Sibèria on experimentarà amb Èter amb la finalitat de controlar el dolor i també manipular les conductes humanes. La pel·lícula es converteix en una paràbola de l’abús de la ciència.

Paradoxa entre ciència i espiritualitat

El crític de cinema Mn. Peio Sánchez assegura que el director polonès «fa sempre cinema de profunditat». Una pel·lícula que juga amb la manipulació genètica i que tracta de veure «fins a quin punt l’home pot manipular a l’home» una història amb un final sorprenent que segons Sánchez «fins i tot quan descendim a l’infern del mal resulta que la misericòrdia arriba i ens il·lumina», explica.

D’altra banda les crítiques defineixen la pel·lícula polonesa com un film on «el nivell intel·lectual de les seves propostes suposa en tot moment un repte apassionant» asseguren des del diari El País. Així mateix des de The Hollywood Reporter indiquen que «no hi ha molts directors que puguin injectar un toc artístic a l’ànima de les seves pel·lícules de la manera en què Zanussi ho fa, al mateix temps que ofereix un apassionant drama històric».

Comentari de Mn. Peio Sánchez:

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)