Cinema Espiritual: «Èter»

El relat entre ciència i espiritualitat és protagonista en una pel·lícula que es converteix en una paràbola de l'abús de la ciència

07 Febr, 2020
Església de Barcelona

Aquesta setmana, el crític de cinema espiritual Mn. Peio Sánchez aprofundeix sobre una pel·lícula que ha esmentat en anteriors ocasions. Èter del director polonès i catòlic, Krzysztof Zanussi. Una pel·lícula que ens trasllada a finals del segle XIX per parlar d’un tema que afectarà el nostre futur: la manipulació i experimentació amb l’home.

Sinopsi

Èter explica la història d’un metge, en algun lloc dels afores de l’Imperi rus a finals del segle XIX, que administra per error una sobredosi letal d’èter a una dona jove. Després d’aquest error el condemnen a mort, una destinació del qual aconsegueix escapar fins a arribar a Sibèria on experimentarà amb Èter amb la finalitat de controlar el dolor i també manipular les conductes humanes. La pel·lícula es converteix en una paràbola de l’abús de la ciència.

Paradoxa entre ciència i espiritualitat

El crític de cinema Mn. Peio Sánchez assegura que el director polonès «fa sempre cinema de profunditat». Una pel·lícula que juga amb la manipulació genètica i que tracta de veure «fins a quin punt l’home pot manipular a l’home» una història amb un final sorprenent que segons Sánchez «fins i tot quan descendim a l’infern del mal resulta que la misericòrdia arriba i ens il·lumina», explica.

D’altra banda les crítiques defineixen la pel·lícula polonesa com un film on «el nivell intel·lectual de les seves propostes suposa en tot moment un repte apassionant» asseguren des del diari El País. Així mateix des de The Hollywood Reporter indiquen que «no hi ha molts directors que puguin injectar un toc artístic a l’ànima de les seves pel·lícules de la manera en què Zanussi ho fa, al mateix temps que ofereix un apassionant drama històric».

Comentari de Mn. Peio Sánchez:

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)