Cinema Espiritual: «Èter»

Aquesta setmana, el crític de cinema espiritual Mn. Peio Sánchez aprofundeix sobre una pel·lícula que ha esmentat en anteriors ocasions. Èter del director polonès i catòlic, Krzysztof Zanussi. Una pel·lícula que ens trasllada a finals del segle XIX per parlar d’un tema que afectarà el nostre futur: la manipulació i experimentació amb l’home.

Sinopsi

Èter explica la història d’un metge, en algun lloc dels afores de l’Imperi rus a finals del segle XIX, que administra per error una sobredosi letal d’èter a una dona jove. Després d’aquest error el condemnen a mort, una destinació del qual aconsegueix escapar fins a arribar a Sibèria on experimentarà amb Èter amb la finalitat de controlar el dolor i també manipular les conductes humanes. La pel·lícula es converteix en una paràbola de l’abús de la ciència.

Paradoxa entre ciència i espiritualitat

El crític de cinema Mn. Peio Sánchez assegura que el director polonès «fa sempre cinema de profunditat». Una pel·lícula que juga amb la manipulació genètica i que tracta de veure «fins a quin punt l’home pot manipular a l’home» una història amb un final sorprenent que segons Sánchez «fins i tot quan descendim a l’infern del mal resulta que la misericòrdia arriba i ens il·lumina», explica.

D’altra banda les crítiques defineixen la pel·lícula polonesa com un film on «el nivell intel·lectual de les seves propostes suposa en tot moment un repte apassionant» asseguren des del diari El País. Així mateix des de The Hollywood Reporter indiquen que «no hi ha molts directors que puguin injectar un toc artístic a l’ànima de les seves pel·lícules de la manera en què Zanussi ho fa, al mateix temps que ofereix un apassionant drama històric».

Comentari de Mn. Peio Sánchez: